Segons l’observatori Eixos.cat les estratègies adoptades pels diferents agents locals han permès mantenir Mollet com a pol comercial del Baix Vallès i adaptar les tipologies comercials a la realitat econòmica

El comerç de Mollet del Vallès manté unes dades moderadament positives malgrat la crisi econòmica segons un estudi de l’observatori econòmic Eixos.cat, que segueix l’evolució comercial del municipi des de l’any 2010 amb una metodologia basada en el treball de camp, la publicació a la plataforma Molletnegocis i l’anàlisi posterior de les dades. Si bé és cert que, entre 2010 i 2013, el nombre total de locals disponibles ha crescut des dels 434 fins als 690, en consonància amb el que ha passat a la resta de país, cal destacar que el nombre total d’establiments ocupats per nous negocis també ha crescut, en concret des dels 1.532 de 2010 fins als 1.612 de 2013.

Aquestes dades positives s’expliquen perquè les estratègies adoptades pels comerciants, pel sector immobiliari i per l’Ajuntament han permès mantenir Mollet com a pol comercial del Baix Vallès i adaptar les tipologies comercials a la realitat econòmica.L’increment d’establiments ocupats i disponibles es deu, entre d’altres, a la subdivisió dels locals comercials en locals més petits per adequar-se a una demanda més flexible, en bona part vinculada a la capitalització de l’atur per part de persones que volen emprendre un negoci. A més, l’acabament d’algunes operacions immobiliàries endegades els anys de bonança econòmica han ampliat l’oferta de locals comercials disponibles, si bé és cert que només una part d’aquesta nova oferta ha tingut sortida. Cal recordar, tanmateix, que recentment l’Ajuntament de Mollet del Vallès ha signat un conveni amb deu empreses immobiliàries per facilitar l’accés i el lloguer de locals a iniciatives emprenedores.

D’altra banda, cal subratllar la resiliència del teixit comercial de Mollet, que s’ha adaptat a la crisi apostant per aquells sectors amb més possibilitats de futur. En aquest sentit destaca el comerç quotidià alimentari, que ha passat de 216 establiments a 235, en bona part gràcies al bon comportament de les fruiteries o les petites botigues de queviures (coneguts com a colmados). Així mateix, altres sectors més afectats per la crisi –com l’equipament per a la llar, l’equipament per a la persona o la cultura i el lleure- han pogut resistir gràcies a l’especialització en sectors concrets, com els articles per a infants (de 20 a 26), els articles esportius (de 13 a 17), els electrodomèstics (de 9 a 14) o els gimnasos (de 5 a 9).

Un altre dels aspectes a destacar és la consolidació de Mollet com a pol comercial del Baix Vallès, tal com demostra l’Índex d’Atracció Comercial, que mesura el pes dels comerços d’equipaments per a la llar i la persona respecte al total de locals amb ús comercial. Aquesta tipologia de comerç, a diferència del comerç quotidià, és el que justifica el desplaçament des d’altres municipis a la recerca de varietat i establiments de referència i, a més, permet dinamitzar altres sectors comercials com la restauració o l’oci. Els estudis elaborats per l’observatori Eixos.cat han pogut establir un llindar del 30%, per sobre del qual es considera que una ciutat genera atracció comercial. Mollet del Vallès se situa en el 31,0%, per sobre de la majoria de ciutats de la Regió Metropolitana de Barcelona, que estan per sota del 25%. Cal recordar, d’altra banda, que una enquesta realitzada per l’Ajuntament i l’Associació de Comerciants Mollet Comerç el 2011 ja indicava que el 27% de les persones que compren a Mollet són de fora del municipi, especialment d’altres municipis de l’àrea del Baix Vallès.

Totes aquestes dades conviden a un cert optimisme sobre el futur del comerç a Mollet del Vallès i a seguir apostant per un treball en comú entre tots els sectors i agents que hi estan vinculats per promoure el foment de l’emprenedoria, la dinamització de l’oferta de locals disponibles, l’atracció i generació de noves inversions i el suport al comerç existent.