The Eixample urban grid is responsible for Barcelona’s success as a model city. Contrary to what is often said, gentrification in Barcelona is much less severe than in other cities, largely thanks to the Eixample.

In terms of retail, the Eixample functions as a continuous carpet of ground-floor retail stores lining the four facades of each block. The Eixample we enjoy today is not the hygienic city or ville radieuse that Cerdà, and later Le Corbusier, proposed. Fortunately. Barcelona wouldn’t be “the best retail store in the world” without a four-facade, four-chamfered Eixample layout. With over a thousand retail stores per square kilometer, to find a similar commercial phenomenon to that of the Eixample you would have to go to Manhattan, where there is a similar density.

Com funcionen el petit comerç i la restauració a la riba est del Mediterrani?

Són Jerusalem, Barcelona, València i Girona comparables en termes comercials? Creiem que ho són, i molt, i que, comparant-les, entenem millor què és això de la “ciutat mediterrània” i en quines condicions aquest model comercial excel·leix. Pista: ho fa a la riba oest.

Aprofitant que era Setmana Santa hem fet, doncs, un excercici de pelegrinatge comercial.

La fira de Santa Llúcia de Barcelona és un mercat efímer que, per la seva ubicació i per les dates en els que té lloc, té un impacte indubtable sobre el comerç de l’entorn.

A continuació exposarem alguns indicadors i dades que ens ajudaran a entendre la magnitud d’aquest impacte.

El primer mapa complet de tots i cada un dels establiments comercials dels 311 municipis de la província de Barcelona.

Ha fet falta visitar, classificar i geolocalitzar gairebé 200mil locals comercials als 311 municipis de Barcelona província per a fer el mapa que serveix de base per a l’elaboració d’aquest informe.

Per primer cop, es disposa d’una catifa contínua de dades d’establiments comercials i locals tancats o buits de Barcelona província.

Amb aquest grau d’exhaustivitat, a aquesta escala de treball, és possible visualitzar i entendre les relacions d’interdependència i el grau de servei comercial a escala de carrer, de municipi, de comarca i de província.

El 75% dels locals de Barcelona estan ocupats a l’escenari post-pandèmia. Abans de la pandèmia l’ocupació de locals era del 79%. Durant la pandèmia, a determinades zones comercials centrals i turístiques l’ocupació havia fregat el 60%.

Sant Martí és el districte on ha pujat més el preu del lloguer de locals comercials, concretament a les zones de primera línia, Diagonal Mar i la Vila Olímpica.

El Barri Gòtic té el preu d’oferta de lloguer de locals comercials més elevat, tot i haver baixat un 6% durant el darrer any.

La variació del preu del lloguer de locals i el percentatge de rotació comercial són indicadors útils per a mesurar la vitalitat comercial dels barris de Barcelona.

Un informe publicat per Eixos.cat el 2019 relacionava de forma clara la rotació comercial, el percentatge anual de tancaments i obertures comercials, amb la salut i el dinamisme comercial, mesurats a partir de l’ocupació de locals i l’atracció comercial. A més dinamisme, majors rotacions comercials.

Cómo se comporta la rotación comercial en períodos de crisis económica? Los datos de dos grandes ciudades, Barcelona y Madrid, recogidos por Eixos durante los diez últimos años, hablan alto y claro.

Fa uns dies el Tot Barcelona publicava un article on parlava de sagnia i estancament comercial del carrer de Ferran. Afirmava que la causa principal d’aquesta decadència comercial era l’impacte de la pandèmia durant els darrers dos anys.

Hem volgut fer una validació de la informació, basada en dades i en indicadors que maneguem habitualment a l’observatori. 

L’informe que us presentem aquí és el resultat directe d’haver elaborat un mapa detallat de tots i cada un dels locals comercials de la comarca del Vallès Occidental.

Per a fer-lo, hem hagut de visitar més de 25mil locals i caminar més de 400 km de vies urbanes. Fins aquí, treball de cartògraf, de retratista fidel de la realitat  geogràfica, pur i dur. 

Després de l’avistament d’un local, hem interpretat què hi passava, i l’hem classificat segons l’activitat econòmica més probable que s’hi desenvolupava. 

Hi venen pa i només pa? Forn de pa. També hi ha taules i serveixen esmorzars? Predominen les taules i no fan ells el pa? Cafeteria. Fan el pa i predomina el mostrador ple de derivats de la farina? Forn amb degustació. Forn.  

Més del 30% dels locals comercials catalans són locals tancats o buits. D’aquests, una part seran ocupats en algun moment per activitat comercial i, la resta, seran locals buits persistents. Per poder actuar i donar-lis un ús final, abans cal poder-los distingir. Com ho fem?

La rotació comercial és bona o dolenta?

A finals de 2019, mesos abans de començar la pandèmia, vam analitzar la rotació comercial de Barcelona en els darrers 10 anys.

Vam fer un informe que vam publicar en aquest article.

Ens preguntàvem com funcionava la variació interanual d’establiments, la substitució dels preexistents pels nous. A quines àrees el teixit comercial canviava més ràpidament? A quines es mantenia relativament estable? 

Un cop vam establir els valors de la variació interanual per barris, vam obtenir aquest mapa de l’Índex de Rotació Comercial (IRC):