En aquest article exposem un exemple de captura i anàlisi estadística de dades sobre informació econòmica localitzada en el territori. Entre la segona meitat de 2012 i la primera meitat de 2013, l’observatori econòmic Eixos.cat, impulsat per l’empresa Planol.info, va elaborar un cens d’establiments comercials dels centres de Madrid i Barcelona per encàrrec de la divisió cartogràfica de la multinacional Navteq/HERE. La metodologia utilitzada es va basar en el en el comptatge a peu de carrer, mitjançant treball de camp, la classificació en diverses categories i la geolocalització dels establiments.
Tota la informació fou categoritzada segons la classificació que utilitza l’observatori Eixos.cat, que estableix correspondència amb la resta de classificacions d’activitats econòmiques d’altres institucions. Cal tenir en compte que la classificació de l’observatori Eixos.cat permet distingir entre un número molt elevat d’activitats comercials minoristes diferents. Per això es va optar per crear diverses categories o sectors d’un abast major: Equipaments per a la llar, Equipaments per a la persona, Cultura i lleure, Comerç quotidià alimentari, Serveis comercials, Hostaleria i restauració i Altres.
Així mateix es van utilitzar dos indicadors creats per l’observatori Eixos;
-Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial: Pondera el percentatge de locals comercials actius, dins del total de locals comercials disponibles en una àrea comercial donada.
-Índex d’Atracció Comercial: Pondera el percentatge de comerços d’activitat econòmica considerada com a no-quotidiana (equipaments per a la llar i per a la persona) respecte del total d’activitats comercial d’una àrea comercial donada.
L’àrea censada correspon al districte de Ciutat Vella de Barcelona (4,37 quilòmetres quadrats) i el districte Centro de Madrid (5,22 quilòmetres quadrats). El nombre total d’establiments i locals buits o tancats recollits fou de 8.448 en el cas de Madrid i 5.622 en el cas de Barcelona.
Locals ocupats i locals buits
El districte Centro de Madrid disposa de 1.191 locals buits (el 14,1% dels locals que admeten ús comercial) mentre que el districte de Ciutat Vella de Barcelona només en té 559 (9,9%). La diferència entre Barcelona i Madrid s’explica, fonamentalment, pel fort pes del turisme a la capital catalana. De fet, el Gòtic, el barri més turístic de Barcelona, té únicament un 5,6% de locals buits mentre que el Raval i la Barceloneta superen el 10%, especialment a les àrees més allunyades dels punts d’interès turístic. Cal tenir en compte que la mitjana de Barcelona se situa en el 12,5%. Pel que fa a Madrid, el barri d’Embajadores és el que mostra una situació més complicada (25,8% de locals buits) mentre els barris de Palacio, Justicia i Sol es mouen per sota del 10%.
Imatge 1: vista al mapa de locals buits o tancats de Madrid.
Imatge 2: vista al mapa de locals buits o tancats de Barcelona.
Tipologies comercials
En relació a les tipologies comercials, el més destacable és que el fort pes del turisme i la potent centralitat dels dos districtes no provoca una homogeneïtzació, és a dir una concentració de comerços en un sector concret, per exemple l’hostaleria i la restauració. D’aquesta manera es genera una estructura comercial diversificada en la que les diferents tipologies assoleixen un pes important tant en nombres absoluts com en nombres relatius. S’observa, doncs, que la majoria de sectors comercial reben l’impacte positiu de la centralitat i del turisme.
Taula 1 Sectors comercials a Ciutat Vella de Barcelona i el districte Centro de Madrid en percentatge, 2012-2013
Sector |
Ciutat Vella (Barcelona) |
Centro (Madrid) |
Equipaments per a la llar |
3,4 |
3,3 |
Equipaments per a la persona |
26,2 |
26,0 |
Cultura i lleure |
7,8 |
8,8 |
Comerç quotidià alimentari |
11,9 |
8,8 |
Serveis comercials |
9,6 |
8,5 |
Hostaleria i restauració |
29,3 |
33,6 |
Altres |
11,8 |
11,0 |
Total |
100,0 |
100,0 |
En el cas de Ciutat Vella, resulta evident que el turisme reforça el pes del sector de l’hostaleria i la restauració, amb un 29,3% del total de locals comercials (la mitjana de la ciutat està en el 20,4%). Tanmateix la resta de sectors, en termes generals menys adreçats al turisme, no es queden enrere, i representen, com a mínim, el 10% de l’oferta comercial del conjunt de la ciutat i, a més, algunes categories no vinculades a l’hostaleria i la restauració, com els equipaments per a la persona i el comerç quotidià alimentari, tenen un pes superior a la mitjana de Barcelona. L’únic barri de Ciutat Vella que sembla estar clarament especialitzat en hostaleria i restauració és la Barceloneta (41,4%) que, per contra, té poca presència de comerços d’equipaments per a la persona i de cultura i lleure.
Al districte Centro de Madrid el sector de l’hostaleria i la restauració (34,2%) té més pes que a Barcelona malgrat el menor impacte del turisme, fet que es pot atribuir a la potent centralitat que genera a nivell laboral i d’oci. Els barris més cèntrics –Palacio, Cortes i Sol- són els que tenen un percentatge més elevat, entre el 36% i el 47%. Tanmateix, tal com passa a Barcelona, la resta de sectors estan ben representats tant a nivell relatiu com absolut.
Indicadors
Pel que fa a l’anàlisi per indicadors, observem que l’Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial (locals ocupats respecte el total de locals que admeten ús comercial) de Barcelona és notablement superior que el de Madrid. Això indica que a Barcelona hi ha una major ocupació dels locals que admeten ús comercial. En qualsevol cas, tant a Barcelona com a Madrid el llindar està per sobre del 80% i per tant els dos districtes tenen una bona salut comercial.
Taula 2 Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial (IATC) i Índex d’Atracció Comercial (IAC) als districtes centrals de Barcelona i Madrid, 2012-2013
Districte |
IATC |
IAC |
Ciutat Vella (Barcelona) |
90,1 |
29,6 |
Centro (Madrid) |
85,9 |
29,3 |
Per la seva banda, l’Índex d’Atracció Comercial (comerços de tipus no quotidià, és a dir d’equipaments per a la llar i la persona, respecte el total de locals que admeten ús comercial) és molt similar en ambdós casos. Aquest fet, juntament amb les dades sobre hostaleria, demostra que no hi ha grans diferències entre Barcelona i Madrid en l’estructura comercial dels seus centres. L’indicador se situa, en ambdós casos, al voltant del 30%, no massa elevat comparat amb altres ciutats, fet que s’explica perquè els dos centres tenen una estructura molt diversificada, amb un pes també elevat d’altres sectors com l’hostaleria i la restauració, la cultura i el lleure o el comerç quotidià.
Podeu descarregar-vos l’estudi complet i la notícia que en va fer el diari El Periódico: