La nova llei immobiliària espanyola estableix dos possibles casos de tensionament immobiliari del preu de l’habitatge, que considera excessius.

El primer, quan els llogaters o compradors de pis hagin de dedicar més d’un terç de la seva renda al concepte “habitatge de primera residència”. 

El segon, quan la variació del preu del lloguer i compra en els darrers anys superi un determinat llindar d’increment, de manera sostinguda i clarament per sobre de l’IPC.

Tots dos casos no són excloents i poden donar-se per separat o bé alhora.