El sector amb més presència són els serveis comercials (28,6%) seguit dels equipaments per a la persona i l’hostaleria i restauració.

Lleida té un 83,2% d’ocupació de locals, una dada positiva. només els barris del sud-oest (Mariola i Instituts-Templers) tenen una ocupació baixa.

El Centre Històric es configura com el principal pol d’atracció comercial de Lleida amb més del 50% de comerços no quotidians. El segueixen el Camp d’Esports i Universitat.

L’observatori Eixos.cat ha estudiat el teixit comercial dels barris centrals[1] de la ciutat de Lleida. La metodologia utilitzada s’ha basat en un cens mitjançant treball de camp de prop de 3.000 locals de la ciutat, la geolocalització i catalogació de les dades en diferents categories i l’elaboració d’indicadors d’ocupació de locals i d’atracció comercial. El cens, desagregat en un centenar de subsectors, es pot visualitzar a la plataforma Eixos (http://ves.cat/kV25) i ha estat realitzat entre finals de 2013 i principis de 2014. Eixos.cat (http://www.eixos.cat) és un observatori econòmic digital creat per l’empresa Planol.info a Barcelona el 2011.Si s’analitza l’oferta comercial per grans sectors s’observa que els serveis comercials (serveis professionals, bancs, perruqueries, consultoris mèdics…) són els que tenen més presència, amb el 28,6% del total d’establiments. El segueixen els equipaments per a la persona (roba, sabateries, joieries, perfumeries…), l’hostaleria i la restauració (bancs, restaurants, hotels…) i el comerç quotidià alimentari (supermercats, fruiteries, forns…).. La resta de sectors se situa per sota del 10%.Si desagreguem aquestes dades per barris (veure PDF) detectem algunes especialitzacions concretes com els equipaments per a la persona al Centre Històric, l’hostaleria i la restauració al Joc de la Bola o els serveis comercials a la Rambla Ferran-Estació.

Taula 1 Sectors comercials a Lleida, 2014

Un primer indicador que s’ha utilitzat és l’Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial, que mesura el percentatge de locals ocupats respecte el total de locals que admeten ús comercial. En conjunt a Lleida és del 83,2%. És una dada positiva ja que els estudis elaborats per l’observatori Eixos han pogut establir un llindar del 80%, per sota del qual es considera que la situació comença a ser problemàtica ja que es genera el risc d’una creixent desertificació comercial.

La majoria de barris tenen una bona ocupació comercial, en especial el Camp d’Esports (92,2%). Els problemes en relació a l’ocupació de locals es concentren als barris del sud-oest: Institut-Templers i la Mariola estan per sota del llindar del 80%.

Taula 2 Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial (IATC) als barris de Lleida (percentatge de locals ocupats respecte el total de locals amb ús comercial)

Mapa 1 Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial (IATC) als barris de Lleida, 2014 Un segon indicador, l’Índex d’Atracció Comercial (IAC), es calcula com el percentatge de comerços d’equipaments per la a llar i la persona i de cultura i lleure respecte el total de locals amb ús comercial. Aquesta tipologia de comerç, a diferència del comerç quotidià, és el que justifica el desplaçament des d’altres municipis a la recerca de varietat i establiments de referència i, a més, permet dinamitzar altres sectors comercials com la restauració o l’oci.

En conjunt, l’IAC de Lleida és del 34,3%, per sobre del 30% que es considera com a llindar per indicar que una àrea genera atracció comercial.Per barris, el Centre Històric es consolida com a principal pol d’atracció amb un IAC del 56,1%, que indica que més de la meitat dels establiments són de comerç no quotidià. El Camp d’Esports i Universitat superen lleugerament el 30%. La resta de barris tenen una oferta clarament dominada pel comerç quotidià.

Taula 3 Índex d’Atracció Comercial (IAC) als barris de Lleida, 2014 (percentatge de comerç no quotidià –equipaments llar i persona i cultura i lleure- respecte el total de locals amb ús comercial)

Mapa 2 Índex d’Atracció Comercial (IAC) als barris de Lleida, 2014 

RESUM EXECUTIU (PDF)

Notícia ACNNotícia Cadena Ser

Notícia La Vanguardia

Notícia BonDia.cat

Notícia uA1

Notícia 324cat

Notícia Lleida.com

Notícia Segre

Notícia Vilaweb

L’estructura comercial de Tarragona és diversa, equilibrada i amb pols d’atracció en diferents barris i no únicament als eixos més cèntrics. És una de les principals conclusions de l’estudi de l’observatori econòmic Eixos.cat, a partir d’un cens de comerços i locals buits del municipi elaborat a partir de treball de camp la primera meitat de 2014. El cens, que ha cobert 3.212 comerços i locals buits dels barris centrals de Tarragona[1], ha estat geolocalitzat i classificat i es pot visualitzar a la plataforma d’informació econòmica Biztarragona.

Presentació de l’estudi estratègic del comerç tarragoní 2014, amb la regidora de Comerç, Patrícia Anton, i Moisès Jordi Pinatella i David Nogué, de l’empresa Eixos.cat Font: ACN

La ciutat de Tarragona disposa d’una oferta comercial diversa i equilibrada similar a altres ciutats catalanes. La tipologia preponderant a Tarragona són els serveis comercials (33,3%) seguit de l’hostaleria i la restauració (21,4%), els equipaments per a la persona (14,5%) i el comerç quotidià alimentari (10,5%), aquest darrer amb una important presència de cadenes de supermercats però també de botigues d’alimentació especialitzades. La resta de sectors se situen per sota del 10%.

Taula 1 Tipologia d’establiments comercials a Tarragona per sectors, 2014

-Els pols comercials de TarragonA

D’altra banda, l’estudi mostra diferents pols d’atracció des d’un punt de vista comercial a diferència d’altres ciutats on l’activitat es concentra bàsicament al centre:En primer lloc, i com és d’esperar, els eixos comercials de l’Eixample, que consoliden l’àrea com a principal pol comercial i exerceixen una forta atracció en el comerç no quotidià (equipaments per a la llar i la persona i la cultura i el lleure). Aquest tipus de comerç és el que justifica el desplaçament des d’altres municipis a la recerca de varietat i establiments de referència i, a més, permet dinamitzar altres sectors com la restauració. En concret, als 12 carrers que configuren l’Eix Comercial Centre el comerç no quotidià representa entre un 25% i un 65% del total d’establiments, mentre la mitjana de la ciutat se situa en el 26,3% A part de les botigues de roba –amb una presència força destacada i homogènia a tots els eixos- cal subratllar algunes especialitzacions concretes com les sabateries al carrer Unió, les botigues de llar i decoració al carrer Reding o les joieries al carrer Sant Agustí.

En segon lloc cal destacar que la Part Alta i el Serrallo tenen una especialització molt clara en el sector d’hostaleria i restauració, amb un 40,8% i un 27,3%, respectivament, del total de l’oferta comercial d’aquests barris. En el cas del Serrallo hi destaquen els restaurants –quasi la meitat del total d’establiments- mentre a la Part Alta l’oferta és més diversificada. El comerç d’ambdós barris té un important potencial en el creixent sector turístic.

Finalment, els barris del Nou Eixample Sud i el Nou Eixample Nord també juguen un paper significatiu en la consolidació de l’estructura comercial del municipi. El Nou Eixample Sud és el barri amb una major proporció d’establiments d’equipaments per a la llar (mobles, decoració, electrodomèstics…), en bona part als eixos comercials de l’avinguda Prat de la Riba i Ramon i Cajal. Per la seva banda, el Nou Eixample Nord s’ha especialitzat amb els serveis comercials gràcies a la important presència d’oficines de serveis professionals i, també, d’altres subsectors com els bancs, les perruqueries o els consultoris mèdics.

-L’ocupació de locals

El percentatge d’ocupació de locals de la ciutat de Tarragona se situa en el 75,2%. És una dada habitual en municipis que, a causa del factor de capitalitat, tenen una elevada vocació comercial i destinen la major part de les plantes baixes a usos comercials i no a habitatge o aparcament.Les dades varien per barris: la Part Alta, el Nou Eixample Sud, el Nou Eixample Nord i l’Eixample se situen en unes dades d’ocupació força positives, properes al 80%. En canvi, als Barris Marítims és on hi ha més disponibilitat de locals per bé que el turisme de creuers pot ser un factor de dinamització en els propers anys. D’altra banda, no s’ha detectat una concentració especial de locals buits a l’entorn del Mercat Central de Tarragona, afectat des de fa anys per obres de remodelació.

Taula 2 Locals ocupats i locals buits als barris de Tarragona, 2014

-El preu dels locals

Un altre dels indicadors que s’ha utilitzat és el del preu del metre quadrat de lloguer dels locals comercials, calculat a partir dels locals del portal Api.cat, que gestiona API-Col•legis i Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya. La mitjana del municipi és de 7,52 euros/m². L’Eixample sobresurt clarament amb un preu mig superior als 10 euros/m² i, a l’altre extrem, els Barris Marítims i el Nou Eixample Nord se situen al voltant dels 5,5 euros/m² . Així, l’Eixample es confirma com el barri amb més demanda de locals comercials a causa de la centralitat del sector i la presència dels principals eixos. Per la seva banda, els Barris Marítims i el Nou Eixample Nord esdevenen uns espais d’oportunitat si se sap conjugar el baix preu dels locals comercials amb els punts forts d’aquests barris (proximitat a la façana marítim, al port i a l’estació en el cas dels Barris Marítims i presència de grans equipaments comercials i sanitaris en el cas del Nou Eixample Nord)

.Taula 3 Preus de venda i lloguer dels locals disponibles al portal Api.cat, 2014

* Superfície construïda

-Evolució de les tipologies comercials

La comparació amb el cens realitzat l’any 2012 mostra una dinàmica positiva en alguns subsectors concrets, que han vist incrementar el nombre d’establiments. Algunes de les causes que expliquen aquests increments són l’auge del turisme (regals i souvenirs, hotels…), l’adaptació a la crisi econòmica amb un comerç més barat i quotidià (menjar ràpid, fruiteria…) o la consolidació de sectors en auge (xarcuteries, informàtica…).

Per contra, tal com ha passat arreu del país, la caiguda d’alguns subsectors s’explica per l’efecte de la crisi econòmica sobre el sector bancari, immobiliari i de la construcció (banca, instal·lacions i subministraments…) o sobre el comerç no quotidià i d’alta gamma (joieria, perfumeria, concessionari…).

L’estudi de l’observatori Eixos.cat conclou la necessitat de seguir apostant per unes polítiques de promoció comercial que aprofitin el potencial turístic de la ciutat i les diferents especialitzacions detectades. Aquesta estratègia passa per assessorar els agents econòmics que volen desenvolupar una activitat a la ciutat d’acord amb la realitat comercial de la ciutat i adequar les intervencions de dinamització a la situació de cada eix comercial i de cada barri. En aquest sentit cal subratllar que la plataforma Biztarragona, com a observatori econòmic de la ciutat, ofereix informació útil a comerciants, consumidors, emprenedors i operadors immobiliaris.

PRESENTACIÓ ESTUDI (amb infografia)

Notícia Delcamp

Notícia Finanzas

Notícia La Vanguardia

Notícia ABC

Notícia ACN

Notícia Cadena Ser

Notícia Tarragona 21