Quan la ciutat de Pompeia va quedar coberta per la cendra del volcà Vesuvi, l’any 79 de la nostra era, hi havia uns 1.000 establiments comercials. Al moment de l’erupció, a Pompeia hi havia uns 20mil habitants. És a dir, que hi havia al voltant de 5 establiments per cada 100 habitants.
La nova llei immobiliària espanyola estableix dos possibles casos de tensionament immobiliari del preu de l’habitatge, que considera excessius.
El primer, quan els llogaters o compradors de pis hagin de dedicar més d’un terç de la seva renda al concepte “habitatge de primera residència”.
El segon, quan la variació del preu del lloguer i compra en els darrers anys superi un determinat llindar d’increment, de manera sostinguda i clarament per sobre de l’IPC.
Tots dos casos no són excloents i poden donar-se per separat o bé alhora.
El proper cop que aneu a comprar al mercat municipal del vostre barri, us proposo que feu un experiment. Demaneu carn de vedella a una parada de xarcuteria. És probable que en tinguin però, si us poseu exigents i demaneu, per exemple, un T-Bone steak, o un costellot de bou, us adreçaran amablement a demanar a la parada de carnisseria de boví. Que ells, són més de porc, tot i que et puguin preparar un tall de vedella.
Aquest informe ha estat elaborat per l’observatori econòmic EIXOS, per encàrrec d’API.cat, amb la finalitat de tenir un escenari clar del mercat immobiliari de locals comercials a les principals ciutats espanyoles.
Hi ha 12 ciutats espanyoles de més de 300mil habitants: Madrid, Barcelona, València, Saragossa, Màlaga, Alacant, Múrcia, Sevilla, Bilbao, Palma, Las Palmas i Còrdova. Juntes, sumen una població total de 10M d’habitants, aproximadament el 20% de la població espanyola, i un parc de més de 250mil locals comercials, aproximadament un 25% del parc total espanyol.
Personal de camp de la xarxa de col·laboradors geogràfics de l’observatori Eixos.cat ha visitat tots i cada un dels més de 250mil locals comercials, abans, durant i després de la pandèmia, per a poder proveïr les dades necessàries per a fer aquest informe.
This report has been prepared by the economic observatory EIXOS, commissioned by API.cat, with the purpose of providing a clear overview of the retail real estate market in the major Spanish cities.
There are 12 Spanish cities with more than 300,000 inhabitants: Madrid, Barcelona, Valencia, Zaragoza, Málaga, Alicante, Murcia, Seville, Bilbao, Palma, Las Palmas, and Córdoba. Together, they have a total population of 10 million inhabitants, approximately 20% of the Spanish population, and a park of more than 250,000 retail spaces, about 25% of the total Spanish park.
In this article, we won’t be discussing the “15-minute city,” which is a philosophical, if not ideological, proposal for an urban model. Instead, we’ll do something much simpler and more practical: some basic measurements.
For the basic check we want to perform, we won’t need supercomputing. We’ll do it through simple measurements of influence areas around fundamental infrastructures: shopping streets.
We will determine how far residents of two European cities, Barcelona and London, need to go to shop for everything they need at a store.
L’estat dels ajuts i els ajuts de l’estat espanyol al comerç i l’hostaleria catalans al 2023
Vam començar a escriure aquest article al març del 2020, quan va esclatar la pandèmia. Tres anys després, el completem amb una revisió de les previsions fetes i un clam a la manca d’ajuts directes, de suport econòmic real, que l’estat espanyol ha proveït al comerç i l’hostaleria catalans.
In terms of retail, the Eixample functions as a continuous carpet of ground-floor retail stores lining the four facades of each block. The Eixample we enjoy today is not the hygienic city or ville radieuse that Cerdà, and later Le Corbusier, proposed. Fortunately. Barcelona wouldn’t be “the best retail store in the world” without a four-facade, four-chamfered Eixample layout. With over a thousand retail stores per square kilometer, to find a similar commercial phenomenon to that of the Eixample you would have to go to Manhattan, where there is a similar density.
Com funcionen el petit comerç i la restauració a la riba est del Mediterrani?
Són Jerusalem, Barcelona, València i Girona comparables en termes comercials? Creiem que ho són, i molt, i que, comparant-les, entenem millor què és això de la “ciutat mediterrània” i en quines condicions aquest model comercial excel·leix. Pista: ho fa a la riba oest.
Aprofitant que era Setmana Santa hem fet, doncs, un excercici de pelegrinatge comercial.
La fira de Santa Llúcia de Barcelona és un mercat efímer que, per la seva ubicació i per les dates en els que té lloc, té un impacte indubtable sobre el comerç de l’entorn.
A continuació exposarem alguns indicadors i dades que ens ajudaran a entendre la magnitud d’aquest impacte.
