L’impacte de la covid19 en el comerç i l’hostaleria catalans
Mapa del tancament de negocis
Fins a un 40% dels establiments comercials i hostalers catalans podria tancar definitivament com a conseqüència de l’impacte de la covid19.
D’acord amb el cens d’establiments comercials realitzat per Eixos.cat mesos abans de la pandèmia, a Catalunya hi havia més de 125.000 establiments actius, i uns 30.000 locals tancats o buits.
Aquests 125.000 establiments donaven feina directa a més de mig milió de treballadors (526.527 segons els nostres càlculs).
Amb una ocupació de locals comercials que, de mitjana, fregava el 80% (IATC 77,39), Catalunya es trobava en un escenari de relativa bona salut comercial (el 80% d’ocupació és el llindar del principi de desertificació).
Durant el període de confinament, només el 15% dels establiments comercials catalans eren essencials i van poder obrir. Els negocis essencials que eren a dins de centres comercials també van haver d’aturar l’activitat. Això va suposar un tancament temporal de gairebé el 90% dels establiments.
La reobertura post-confinament ha estat amb restriccions d’aforament i limitacions horàries per almenys un 50% dels negocis.
Van obrir amb fortes limitacions, especialment, l’hostaleria (18,1%), els equipaments per a la persona (14,6%) i els serveis de cultura i lleure (4,3%) i tots els negocis instal·lats a centres comercials.
Risc de tancament
Aquestes són les conclusions principals de l’informe realitzat per Eixos.cat, a partir d’aplicar el model EIXOS / MIT d’avaluació del risc de tancament de les activitats comercials per impacte de la covid19.
L’aplicació de les mesures de confinament i distanciament social per aturar la pandèmia, i també per la percepció de risc de contagi per part dels usuaris, té conseqüències directes sobre el tancament de negocis.
El factor de risc s’aplica de forma diferent a cada categoria comercial, i es tradueix com a percentatge de probabilitat de tancament. Així, la restauració és l’activitat amb un risc més elevat de tancament (entre 45% i 65%). Les farmàcies i el quotidià alimentari són activitats amb un risc menor (entre 6% i un 26%).
| Categoria | Baix impacte | Alt impacte |
| Hostaleria i restauració | 45% | 65% |
| Serveis comercials | 26% | 46% |
| Equipaments per a la persona | 15% | 35% |
| Altres | 15% | 35% |
| Cultura i lleure | 9% | 29% |
| Quotidià alimentari | 6% | 26% |
| Serveis al vehicle privat | 3% | 23% |
| Equipaments per a la llar | 5% | 18% |
L’impacte en l’atur
Per tal de fer l’estimació de l’ocupació dedicada específicament al comerç i l’hostaleria hem fet servir una metodologia diferent a l’habitual.
Normalment es fan servir les dades provinents de la Seguretat Social, que són dades que fan de mal desagregar i que no permeten saber amb exactitud quants dels autònoms o assalariats són realment treballadors d’un establiment comercial concret. Entre d’altres coses perquè, a partir de les dades fiscals de les que disposa l’administració pública, és impossible obtenir un mapa acurat dels establiments comercials del territori.
La metodologia de càlcul que proposem fa exactament el contrari: parteix de l’establiment concret que ha estat visitat, classificat i geolocalitzat, i en fa una estimació del nombre de treballadors en funció de la superfície en m² i del tipus d’activitat de l’establiment.
Així, un restaurant tindria, de mitjana, fins a 6 treballadors per cada 100 m² d’establiment. Un concessionari de cotxes, d’altra banda, en tindria només 2 per cada 100 m².
Detallem aquests coeficients a la taula següent:
| Categoria | Treballadors / 100 m² |
| Equipaments per a la persona | 5 |
| Equipaments per a la llar | 2 |
| Cultura i lleure | 1 |
| Quotidià alimentari | 3 |
| Hostaleria i restauració | 6 |
| Serveis comercials | 5 |
| Serveis al vehicle privat | 2 |
| Atres | 2 |
Per simplificar els càlculs, hem suposat que la mida mitjana dels establiments comercials i d’hostaleria de Catalunya és de 100m². En realitat, la mida mitjana que ens apareix a molts dels càlculs cadastrals que fem habitualment a Eixos.cat és una mica superior, al voltant de 120m², però comptem que als locals hi ha espais d’emmagatzemament, lavabos i algun altre espai mort, on no es desenvolupa pròpiament l’activitat.
| Establiments | Baix impacte | Alt impacte | |
| Equipaments per a la persona | 18.038 | 15.332 | 11.725 |
| Equipaments per a la llar | 8.372 | 7.953 | 6.865 |
| Cultura i lleure | 5.321 | 4.842 | 3.778 |
| Quotidià alimentari | 15.007 | 14.107 | 11.105 |
| Hostaleria i restauració | 22.373 | 12.305 | 7.831 |
| Serveis comercials | 41.835 | 30.958 | 22.591 |
| Serveis al vehicle privat | 6.102 | 5.919 | 4.699 |
| Atres | 6.817 | 5.794 | 4.431 |
| Total | 123.865 | 97.211 | 73.024 |
| Categoria comercial | Treballadors | Baix impacte | Alt impacte |
| Equipaments per a la persona | 90.190 | 76.662 | 58.624 |
| Equipaments per a la llar | 16.744 | 15.907 | 13.730 |
| Cultura i lleure | 5.321 | 4.842 | 3.778 |
| Quotidià alimentari | 45.021 | 42.320 | 33.316 |
| Hostaleria i restauració | 134.238 | 73.831 | 46.983 |
| Serveis comercials | 209.175 | 154.790 | 112.955 |
| Serveis al vehicle privat | 12.204 | 11.838 | 9.397 |
| Atres | 13.634 | 11.589 | 8.862 |
| Total | 526.527 | 391.777 | 287.644 |
Segons les dades d’ocupació publicades per Idescat, a Catalunya el darrer trimestre de 2020 hi havia prop de 3,4 M de treballadors. D’aquests, 2,5 M treballadors ho eren a la categoria de Serveis, que és la que engloba el comerç i l’hostaleria.
El mig milió llarg de treballadors del comerç i l’hostaleria representen gairebé un 16% de la massa total de treballadors catalans, i un 21% dels treballadors de la categoria de Serveis.
| 4T 2020 | Baix Impacte | Alt Impacte | |
| Ocupació (Idescat) | 3.340.600 | 3.205.850 | 3.101.717 |
| Treballadors comerç i hostaleria | 526.527 | 391.777 | 287.644 |
| Treballadors comerç i hostaleria (%) | 15,76% | 12,22% | 9,27% |
| Variació treballadors | -134.750 | -238.883 | |
| Variació treballadors (%) | -4,03% | -7,15% |
És molt o poc? Comparativa amb la crisi del 2008
D’acord amb les xifres d’Idescat, a l’anterior gran crisi econòmica, la del 2008, l’ocupació va caure de 3,58 M a 3,29 en només un any. Una caiguda d’un 8% total, com a suma de tots els sectors.
A partir de les dades d’aquest informe, podem dir que la caiguda de l’ocupació catalana provinent només d’un dels sectors, el del comerç i l’hostaleria, que l’Idescat inclou dins del calaix de sastre “Serveis”, per sí sola, ja suposaria el 7,15% de la caiguda total de l’ocupació a Catalunya.
És a dir que, en termes de la totalitat de l’ocupació catalana, la pèrdua de llocs de treball com a conseqüència del tancament de botigues, bars i restaurants, ja suposaria gairebé el 90% de la pèrdua d’ocupació total que Catalunya va patir al 2009.
Cal tenir en compte, és clar, que la caiguda d’un sector sempre ve acompanyada del deteriorament dels altres que, d’una manera o altra, hi estan lligats.
Per tant, resulta molt directe i fàcil de dir que, com a mínim, ens trobem a un escenari de crisi econòmica de la mateixa intensitat que al 2009.
Ara bé, la caiguda del 8% de l’ocupació que va tenir lloc al 2009 no va venir només del sector de la construcció, que va perdre uns 150mil treballadors entre 2008 i 2010, aproximadament el 50% de la caiguda de l’ocupació total. Sinó que va estar repercutida en diversos sectors de l’economia, i es va fer sentir als serveis i també a la indústria.
Això vol dir que, per efecte de vasos comunicants, cal esperar una caiguda de l’ocupació també a d’altres sectors, encara per quantificar, principalment a la resta de serveis, la construcció i la indústria.
Quins ajuts?
A partir de les dades d’establiments reals emprades en aquest informe, hem volgut fer una estimació de quin podria ser el cost mínim aproximat de l’obertura de persiana dels establiments catalans durant un any.
Entenem que una política seriosa d’ajut al petit negoci hauria de tenir aquests números ben presents a l’hora de prendre decisions sobre el tancament temporal de negoci i les restriccions en la seva capacitat d’operar.
I, sobretot, a l’hora de decidir els recursos públics que es dediquen a prevenir el desastre financer i a facilitar la recuperació econòmica post-pandèmia.
Per tal de fer els càlculs, hem suposat el cost mínim d’obertura de persiana d’un establiment de 100m² i 4 treballadors, a més de l’emprenedor propietari del negoci.
| cost unitari (mensual) | unitats | cost total | |
| Autònom (propietari del negoci) | 1.800 € | 1 | 1.800 € |
| Assalariat (salari brut) | 1.400 € | 3 | 4.200 € |
| Lloguer | 1.000 € | 1 | 1.000 € |
| Consums | 500 € | 1 | 500 € |
| Taxes | 100 € | 1 | 100 € |
| Gestoria | 200 € | 1 | 200 € |
| Finançament | 500 € | 1 | 500 € |
| Total mensual | 8.300 € | ||
| Total anual | 99.600 € | ||
| Total mensual (sense assalariats) | 4.100 € | ||
| Total anual (sense assalariats) | 49.200 € |
A partir d’aquesta estimació per a un sol establiment, podem veure els imports totals que això suposa si ho escalem a tota Catalunya:
| Tipus d’activitat | establiments | cost mensual | cost anual | cost mensual (sense assalariats) | cost anual (sense assalariats) |
| Essencial | 15.007 | 124.558.100 € | 1.494.697.200 € | 61.528.700 € | 738.344.400 € |
| No Essencial | 108.858 | 903.521.400 € | 10.842.256.800 € | 446.317.800 € | 5.355.813.600 € |
Amb aquests càlculs ja és possible fer una estimació de l’import d’un hipotètic ajut que tingués com a objectiu permetre els negocis seguir funcionant i no haver de tancar com a conseqüència de no poder facturar i haver de continuar fer front a les despeses de funcionament.
En una primera hipòtesi a “l’alemanya”, hem suposat que un estat preocupat i conscient del que suposa l’obligació d’aturar una activitat per causes externes i alienes a l’economia estaria disposat a cobrir fins a un 100% del cost de funcionament del negoci durant 12 mesos. En realitat, el govern alemany ha cobert el 70% de la facturació dels negocis durant l’any anterior a l’any de les pèrdues per la pandèmia. Cal tenir en compte, a més, que l’estat espanyol és l’estat de la UE que menys recursos ha destinat als ajuts directes a petits negocis durant la pandèmia. Segons el Banc Central Europeu, l’estat espanyol ha destinat un 1,3% del PIB als ajuts directes, molt lluny de la mitjana del 4% del PIB de la resta d’estats de la UE.
Així, tindríem:
| Ajut “alemany” | |
| Cobertura | 100% |
| Mesos | 12 |
| Total unitari mensual | 8.300 € |
| Total unitari període | 99.600 € |
| Total període | 10.842.256.800 € |
| Total unitari mensual (sense assalariats) | 4.100 € |
| Total unitari període (sense assalariats) | 49.200 € |
| Total període (sense assalariats) | 5.355.813.600 € |
És a dir que, per a donar una cobertura financera mínima i evitar així el tancament massiu de negocis, l’estat espanyol hauria de destinar, com a mínim, entre 10 i 11 milers de milions d’euros als ajuts al petit negoci.
Suposant que el 100% dels treballadors quedés cobert pels Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació de la seguretat social l’estat espanyol, la Generalitat de Catalunya hauria de destinar entre 5 i 6 milers de milions d’euros al 2021 a cobrir la resta de l’ajut.
Això, recordem, només per cobrir el funcionament dels establiments comercials i l’hostaleria.
Referències
Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America: Rationing social contact during the COVID-19 pandemic: Transmission risk and social benefits of US locations | Autors: Dr. Seth G. Benzell, Avinash Collis, Christos Nicolaides. | Publicació: Pnas.org
MIT News: “Which businesses should be open?” | Autor: Peter Dizikes | Publicació: News.mit.edu
How to predict covid19 impact on urban retail | Autor: David Nogué | Publicació: Geoawesomeness.com
Covid19 Impact on Barcelona Retail | Autor: David Nogué | Publicació: Geoawesomeness.com
Covid-19 Impact on Manhattan Retail | Autor: David Nogué | Publicació: Geoawesomeness.com
London Retail Covid19 Impact | Autor: David Nogué | Publicació: Geoawesomeness.com
Impacto do Covid19 no varejo paulista (Conferència) | Presentació de l’informe al públic de São Paulo.
Ocupació comercial de les ciutats catalanes (IATC) | Autor: Eixos.cat | Publicació: Gencat.cat
Espanya és el país que menys ajudes directes ha donat per la coronacrisi, segons el BCE | Autor: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals | Publicació: ccma.cat
Дипломы, которым доверяют работодатели! В наше время все больше и больше людей обращают внимание на возможность приобрести диплом об образовании. И это неудивительно, ведь с каждым годом конкуренция на рынке труда становится все более острой, а образование играет ключевую роль в успехе на профессиональном пути. Почему же люди интересуются покупкой диплома? Во-первых, необходимость быстрого получения документа об образовании. Не всегда у людей есть возможность посвятить несколько лет на обучение в университете, особенно если они уже работают или имеют другие обязательства. Покупка диплома http://radiploms.com/goroda/diplomy-v-samare позволяет сэкономить много времени и быстро получить необходимую квалификацию. Во-вторых, повышение карьерных возможностей. Часто квалификация, указанная в дипломе, определяет возможности для продвижения по службе или нахождение более высокооплачиваемой работы. Приобретение диплома купить диплом фельдшера может быть шагом к новым перспективам и повышению уровня дохода. Третья причина – желание иметь статус и уважение в обществе. Обладание дипломом высшего образования уважаемого университета нередко считается признаком успешности и умения добиваться поставленных целей. Люди стремятся к тому, чтобы их достижения были признаны и оценены, а диплом – один из способов этого достичь. Кроме того, покупка диплома может быть связана с желанием обрести новые знания и навыки. Даже если у человека уже есть образование, он может заинтересоваться дополнительным обучением, чтобы расширить свои горизонты и открыть для себя новые области знаний. Приобретение диплома может стать толчком для саморазвития и профессионального роста. Наконец, одной из причин интереса к покупке диплома может быть желание изменить свою жизнь и начать все с чистого листа. Для многих людей образование – это не просто документ, но и символ нового начала, возможности начать все с нуля и построить жизнь так, как они хотят. Покупка диплома может помочь им в этом. Таким образом, интерес к покупке диплома может быть обусловлен различными мотивами – от желания быстро получить нужную квалификацию до стремления к саморазвитию и новым возможностям. Важно помнить, что диплом – это не только бумажка с надписью, но и символ достижений и целей, которые удалось достичь. А само образование – это ключ к успеху и процветанию, который каждый человек может использовать по-своему усмотрению.
Качественные дипломы по доступным ценам! Изготовление дипломов о высшем образовании – это услуга, которая пользуется спросом среди людей, которые по каким-то причинам могут нуждаться в таком документе. Например, если человек потерял свой диплом или ему необходимо предоставить его для трудоустройства, но по каким-то причинам он не может это сделать. На рынке существует множество компаний, предлагающих услуги по изготовлению дипломов узнать больше о высшем образовании. Однако, перед тем как обратиться за помощью, стоит тщательно изучить репутацию и отзывы о компании, чтобы избежать недобросовестных поставщиков. Когда вы выбираете компанию для изготовления диплома, убедитесь, что она имеет опыт работы в данной сфере и может предоставить вам качественный продукт. Просмотрите образцы работ компании, чтобы убедиться в том, что они могут выполнить задачу на высоком уровне. Важно также обратить внимание на то, какие материалы и технологии используются для производства дипломов http://radiploms.com/vuzy-moskvy/kupit-diplom-guz . Качественный диплом должен быть выполнен на специальной бумаге с защитными элементами, чтобы исключить возможность подделки. Кроме того, компания должна предоставить вам возможность редактировать текст на дипломе, чтобы он соответствовал вашим потребностям. Это особенно важно, если вы обращаетесь за помощью восстановления утерянного документа. Когда вы заказываете диплом, убедитесь, что компания гарантирует конфиденциальность вашей информации. Важно, чтобы ваши личные данные не попали в руки посторонних лиц и не были использованы в недобросовестных целях. Стоимость услуги по изготовлению диплома о высшем образовании может варьироваться в зависимости от сложности заказа и требований клиента. Однако, не стоит экономить на качестве, выбирая самое дешевое предложение. Лучше довериться проверенным компаниям, которые гарантируют качество своей работы. Не стоит забывать, что диплом – это важный документ, который подтверждает ваше образование и квалификацию. Поэтому, при обращении за услугами по изготовлению диплома, важно подходить к этому вопросу ответственно и внимательно выбирать компанию-поставщика. В итоге, услуги по изготовлению дипломов о высшем образовании могут быть полезны для тех, кто столкнулся с потерей документа или нуждается в его восстановлении. Однако, важно помнить о законности и честности такого подхода, чтобы избежать негативных последствий.