L’impacte de la covid19 en el comerç i l’hostaleria catalans

Mapa del tancament de negocis

Fins a un 40% dels establiments comercials i hostalers catalans podria tancar definitivament com a conseqüència de l’impacte de la covid19.

D’acord amb el cens d’establiments comercials realitzat per Eixos.cat mesos abans de la pandèmia, a Catalunya hi havia més de 125.000 establiments actius, i uns 30.000 locals tancats o buits.

Aquests 125.000 establiments donaven feina directa a més de mig milió de treballadors (526.527 segons els nostres càlculs).

Amb una ocupació de locals comercials que, de mitjana, fregava el 80% (IATC 77,39), Catalunya es trobava en un escenari de relativa bona salut comercial (el 80% d’ocupació és el llindar del principi de desertificació).

Durant el període de confinament, només el 15% dels establiments comercials catalans eren essencials i van poder obrir. Els negocis essencials que eren a dins de centres comercials també van haver d’aturar l’activitat. Això va suposar un tancament temporal de gairebé el 90% dels establiments.

La reobertura post-confinament ha estat amb restriccions d’aforament i limitacions horàries per almenys un 50% dels negocis. 

Van obrir amb fortes limitacions, especialment, l’hostaleria (18,1%), els equipaments per a la persona (14,6%) i els serveis de cultura i lleure (4,3%) i tots els negocis instal·lats a centres comercials.

Risc de tancament

Aquestes són les conclusions principals de l’informe realitzat per Eixos.cat, a partir d’aplicar el model EIXOS / MIT d’avaluació del risc de tancament de les activitats comercials per impacte de la covid19. 

L’aplicació de les mesures de confinament i distanciament social per aturar la pandèmia, i també per la percepció de risc de contagi per part dels usuaris, té conseqüències directes sobre el tancament de negocis.

El factor de risc s’aplica de forma diferent a cada categoria comercial, i es tradueix com a percentatge de probabilitat de tancament. Així, la restauració és l’activitat amb un risc més elevat de tancament (entre 45% i 65%). Les farmàcies i el quotidià alimentari són activitats amb un risc menor (entre 6% i un 26%).

Categoria	Baix impacte	Alt impacte
Hostaleria i restauració	45%	65%
Serveis comercials	26%	46%
Equipaments per a la persona	15%	35%
Altres	15%	35%
Cultura i lleure	9%	29%
Quotidià alimentari	6%	26%
Serveis al vehicle privat	3%	23%
Equipaments per a la llar	5%	18%

L’impacte en l’atur

Per tal de fer l’estimació de l’ocupació dedicada específicament al comerç i l’hostaleria hem fet servir una metodologia diferent a l’habitual.

Normalment es fan servir les dades provinents de la Seguretat Social, que són dades que fan de mal desagregar i que no permeten saber amb exactitud quants dels autònoms o assalariats són realment treballadors d’un establiment comercial concret. Entre d’altres coses perquè, a partir de les dades fiscals de les que disposa l’administració pública, és impossible obtenir un mapa acurat dels establiments comercials del territori. 

La metodologia de càlcul que proposem fa exactament el contrari: parteix de l’establiment concret que ha estat visitat, classificat i geolocalitzat, i en fa una estimació del nombre de treballadors en funció de la superfície en m² i del tipus d’activitat de l’establiment.

Així, un restaurant tindria, de mitjana, fins a 6 treballadors per cada 100 m² d’establiment. Un concessionari de cotxes, d’altra banda, en tindria només 2 per cada 100 m².

Detallem aquests coeficients a la taula següent:

Categoria	Treballadors / 100 m²
Equipaments per a la persona	5
Equipaments per a la llar	2
Cultura i lleure	1
Quotidià alimentari	3
Hostaleria i restauració	6
Serveis comercials	5
Serveis al vehicle privat	2
Atres	2

Per simplificar els càlculs, hem suposat que la mida mitjana dels establiments comercials i d’hostaleria de Catalunya és de 100m². En realitat, la mida mitjana que ens apareix a molts dels càlculs cadastrals que fem habitualment a Eixos.cat és una mica superior, al voltant de 120m², però comptem que als locals hi ha espais d’emmagatzemament, lavabos i algun altre espai mort, on no es desenvolupa pròpiament l’activitat.

	Establiments	Baix impacte	Alt impacte
Equipaments per a la persona	18.038	15.332	11.725
Equipaments per a la llar	8.372	7.953	6.865
Cultura i lleure	5.321	4.842	3.778
Quotidià alimentari	15.007	14.107	11.105
Hostaleria i restauració	22.373	12.305	7.831
Serveis comercials	41.835	30.958	22.591
Serveis al vehicle privat	6.102	5.919	4.699
Atres	6.817	5.794	4.431
Total	123.865	97.211	73.024

Categoria comercial	Treballadors	Baix impacte	Alt impacte
Equipaments per a la persona	90.190	76.662	58.624
Equipaments per a la llar	16.744	15.907	13.730
Cultura i lleure	5.321	4.842	3.778
Quotidià alimentari	45.021	42.320	33.316
Hostaleria i restauració	134.238	73.831	46.983
Serveis comercials	209.175	154.790	112.955
Serveis al vehicle privat	12.204	11.838	9.397
Atres	13.634	11.589	8.862
Total	526.527	391.777	287.644

Segons les dades d’ocupació publicades per Idescat, a Catalunya el darrer trimestre de 2020 hi havia prop de 3,4 M de treballadors. D’aquests, 2,5 M treballadors ho eren a la categoria de Serveis, que és la que engloba el comerç i l’hostaleria.

El mig milió llarg de treballadors del comerç i l’hostaleria representen gairebé un 16% de la massa total de treballadors catalans, i un 21% dels treballadors de la categoria de Serveis.

	4T 2020	Baix Impacte	Alt Impacte
Ocupació (Idescat)	3.340.600	3.205.850	3.101.717
Treballadors comerç i hostaleria	526.527	391.777	287.644
Treballadors comerç i hostaleria (%)	15,76%	12,22%	9,27%
Variació treballadors		-134.750	-238.883
Variació treballadors (%)		-4,03%	-7,15%

És molt o poc? Comparativa amb la crisi del 2008

D’acord amb les xifres d’Idescat, a l’anterior gran crisi econòmica, la del 2008, l’ocupació va caure de 3,58 M a 3,29 en només un any. Una caiguda d’un 8% total, com a suma de tots els sectors. 

A partir de les dades d’aquest informe, podem dir que la caiguda de l’ocupació catalana provinent només d’un dels sectors, el del comerç i l’hostaleria, que l’Idescat inclou dins del calaix de sastre “Serveis”, per sí sola, ja suposaria el 7,15% de la caiguda total de l’ocupació a Catalunya. 

És a dir que, en termes de la totalitat de l’ocupació catalana, la pèrdua de llocs de treball com a conseqüència del tancament de botigues, bars i restaurants, ja suposaria gairebé el 90% de la pèrdua d’ocupació total que Catalunya va patir al 2009.

Cal tenir en compte, és clar, que la caiguda d’un sector sempre ve acompanyada del deteriorament dels altres que, d’una manera o altra, hi estan lligats.

Per tant, resulta molt directe i fàcil de dir que, com a mínim, ens trobem a un escenari de crisi econòmica de la mateixa intensitat que al 2009. 

Ara bé, la caiguda del 8% de l’ocupació que va tenir lloc al 2009 no va venir només del sector de la construcció, que va perdre uns 150mil treballadors entre 2008 i 2010, aproximadament el 50% de la caiguda de l’ocupació total. Sinó que va estar repercutida en diversos sectors de l’economia, i es va fer sentir als serveis i també a la indústria.

Això vol dir que, per efecte de vasos comunicants, cal esperar una caiguda de l’ocupació també a d’altres sectors, encara per quantificar, principalment a la resta de serveis, la construcció i la indústria.

Quins ajuts?

A partir de les dades d’establiments reals emprades en aquest informe, hem volgut fer una estimació de quin podria ser el cost mínim aproximat de l’obertura de persiana dels establiments catalans durant un any. 

Entenem que una política seriosa d’ajut al petit negoci hauria de tenir aquests números ben presents a l’hora de prendre decisions sobre el tancament temporal de negoci i les restriccions en la seva capacitat d’operar. 

I, sobretot, a l’hora de decidir els recursos públics que es dediquen a prevenir el desastre financer i a facilitar la recuperació econòmica post-pandèmia.

Per tal de fer els càlculs, hem suposat el cost mínim d’obertura de persiana d’un establiment de 100m² i 4 treballadors, a més de l’emprenedor propietari del negoci.

	cost unitari (mensual)	unitats	cost total
Autònom (propietari del negoci)	1.800 €	1	1.800 €
Assalariat (salari brut)	1.400 €	3	4.200 €
Lloguer	1.000 €	1	1.000 €
Consums	500 €	1	500 €
Taxes	100 €	1	100 €
Gestoria	200 €	1	200 €
Finançament	500 €	1	500 €
Total mensual			8.300 €
Total anual			99.600 €
Total mensual (sense assalariats)			4.100 €
Total anual (sense assalariats)			49.200 €

A partir d’aquesta estimació per a un sol establiment, podem veure els imports totals que això suposa si ho escalem a tota Catalunya:

Tipus d’activitat	establiments	cost mensual	cost anual	cost mensual (sense assalariats)	cost anual (sense assalariats)
Essencial	15.007	124.558.100 €	1.494.697.200 €	61.528.700 €	738.344.400 €
No Essencial	108.858	903.521.400 €	10.842.256.800 €	446.317.800 €	5.355.813.600 €

Amb aquests càlculs ja és possible fer una estimació de l’import d’un hipotètic ajut que tingués com a objectiu permetre els negocis seguir funcionant i no haver de tancar com a conseqüència de no poder facturar i haver de continuar fer front a les despeses de funcionament.

En una primera hipòtesi a “l’alemanya”, hem suposat que un estat preocupat i conscient del que suposa l’obligació d’aturar una activitat per causes externes i alienes a l’economia estaria disposat a cobrir fins a un 100% del cost de funcionament del negoci durant 12 mesos. En realitat, el govern alemany ha cobert el 70% de la facturació dels negocis durant l’any anterior a l’any de les pèrdues per la pandèmia. Cal tenir en compte, a més, que l’estat espanyol és l’estat de la UE que menys recursos ha destinat als ajuts directes a petits negocis durant la pandèmia. Segons el Banc Central Europeu, l’estat espanyol ha destinat un 1,3% del PIB als ajuts directes, molt lluny de la mitjana del 4% del PIB de la resta d’estats de la UE.

Així, tindríem:

Ajut “alemany”
Cobertura	100%
Mesos	12
Total unitari mensual	8.300 €
Total unitari període	99.600 €
Total període	10.842.256.800 €
Total unitari mensual (sense assalariats)	4.100 €
Total unitari període (sense assalariats)	49.200 €
Total període (sense assalariats)	5.355.813.600 €

És a dir que, per a donar una cobertura financera mínima i evitar així el tancament massiu de negocis, l’estat espanyol hauria de destinar, com a mínim, entre 10 i 11 milers de milions d’euros als ajuts al petit negoci.

Suposant que el 100% dels treballadors quedés cobert pels Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació de la seguretat social l’estat espanyol, la Generalitat de Catalunya hauria de destinar entre 5 i 6 milers de milions d’euros al 2021 a cobrir la resta de l’ajut. 

Això, recordem, només per cobrir el funcionament dels establiments comercials i l’hostaleria.

Referències

Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America: Rationing social contact during the COVID-19 pandemic: Transmission risk and social benefits of US locations | Autors: Dr. Seth G. Benzell, Avinash Collis, Christos Nicolaides. | Publicació: Pnas.org

MIT News: “Which businesses should be open?” | Autor: Peter Dizikes | Publicació: News.mit.edu 

How to predict covid19 impact on urban retail | Autor: David Nogué | Publicació: Geoawesomeness.com

Covid19 Impact on Barcelona Retail | Autor: David Nogué | Publicació: Geoawesomeness.com

Covid-19 Impact on Manhattan Retail | Autor: David Nogué | Publicació: Geoawesomeness.com

London Retail Covid19 Impact | Autor: David Nogué | Publicació: Geoawesomeness.com

Impacto do Covid19 no varejo paulista (Conferència) | Presentació de l’informe al públic de São Paulo.

Ocupació comercial de les ciutats catalanes (IATC) | Autor: Eixos.cat | Publicació: Gencat.cat

Espanya és el país que menys ajudes directes ha donat per la coronacrisi, segons el BCE | Autor: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals | Publicació: ccma.cat