La majoria de les decisions que prenen els comerciants o els organismes públics pel que fa als criteris d’actuació solen ser basats en la percepció individual o en anàlisis concrets en un moment determinat. Aquesta manca d’informació vàlida fa que les decisions no sempre siguin encertades, el que condueix a una assignació ineficient dels recursos privats o públics. La millor forma de solucionar-ho és tenir una bateria de dades i d’indicadors.

Però, a què ens referim quan parlem d’indicadors? Ens poden ajudar a dissenyar la redefinició d’una ciutat? Serveixen com a eina per determinar la millor zona d’establiment d’un negoci? Permeten veure tendències sobre l’evolució d’un municipi? I d’un barri? Doncs sí. De fet, si hi ha una forma d’aconseguir el millor resultat possible en aquests aspectes és mitjançant la recol·lecció i l’anàlisi d’indicadors.

Exemple d'ús d'indicadors a Eixos.cat

Un indicador és una magnitud que un cop mesurada pot ser interpretada i comparada per tal d’aportar informació sobre pautes, tendències o patrons, el que finalment ens permetrà una presa de decisions més encertada. El sistema s’aplica a diversos àmbits de la ciència a l’hora d’observar i analitzar processos. Ciències com la medicina, la física, la meteorologia, l’economia o la sociologia són usuàries habituals de diferents indicadors.

La dificultat rau en determinar quina és la informació rellevant, quins indicadors ens permetran obtenir els resultats més acurats, si es podrà aplicar un seguiment temporal i sobretot la tasca de recerca i recol·lecció. Un cop ens hem fet amb els indicadors necessaris és quan comença la segona part de la feina. Les dades no poden ser estàtiques i independents, cal buscar els patrons de relació que existeixen. A més, si es tenen registres històrics es podrà afegir molt valor a la informació pel simple fet d’observar l’evolució del sistema, així com l’impacte de diferents accions dutes a terme al llarg del període analitzat. D’altra banda, tenir un registre històric d’indicadors ens permet fer estudis retrospectius (veure l’impacte de les decisions dutes a terme) i prospectius (com la simulació de possibles escenaris de futur a partir dels patrons trobats).

Les possibilitats del treball amb indicadors i dades de la realitat urbana són infinites. Des de quanta gent circula per un carrer determinat fins al temps emprat en visitar un monument o comerç, passant per la predicció del comportament de ciutadans o turistes. Si a més disposem de dades històriques podem determinar els moments de màxima activitat horària, setmanal i mensual d’un carrer. L’aplicabilitat a temes com, per exemple, quina és la millor localització pel nostre comerç o l’hora d’obertura i tancament d’un negoci, són evidents.