Qui vulgui implantar un establiment comercial a Catalunya ha de saber que existeixen unes certes limitacions. No podem localitzar qualsevol tipus de comerç allà on vulguem sinó que aquest s’ha d’adequar al planejament urbanístic, a la trama urbana consolidada i al tamany de la població. És aquesta una barrera per a la llibertat comercial? Hi ha respostes per a tots els gustos però el cert és que el que pretén el Govern català, a través del Decret Llei d’ordenació dels equipaments comercials, és preservar el model de comerç urbà de proximitat, afavorir la ciutat compacta i reduir la mobilitat. Segons aquesta lògica, si s’aconsegueix que els grans establiments comercials se situïn dins dels centres urbans s’afavoreix que els consumidors puguin escollir entre tots els formats de comerç, des del més petit fins al més gran.
Per posar un exemple proper, es considera que la implantació del Corte Inglés a l’Eix Macià de Sabadell ha afavorit el comerç dels barris del Centre i de la Creu Alta ja que augmenta la capacitat d’atracció de tota l’àrea propera a aquest gran centre comercial. En canvi l’existència de grans establiments comercials i supermercats al polígon Baricentro de Barberà del Vallès perjudica el comerç dels centres urbans propers (Sabadell, Barberà, Cerdanyola…) ja que promou el desplaçament en cotxe des de les zones residencials cap a aquesta àrea perifèrica.
Comerç del centre urbà de Sabadell
Un concepte clau per a la localització del comerç segons la legislació vigent és el de “Trama urbana consolidada”, d’ara endavant TUC. Així, el Decret Llei d’ordenació dels equipaments comercials preveu que les implantacions de noves superfícies comercials es localitzin dins les TUC dels pobles i ciutats. La TUC, que ha de determinar el planejament urbanístic municipal, és el conjunt de sòl urbà en el que existeix continuïtat d’edificis amb ús residencial i en el qual els usos comercials estan integrats amb els residencials. En canvi no es considera TUC les urbanitzacions de baixa densitat (unifamiliars aïllades, adossades…) i els polígons industrials.
Per tant quan vulguem implantar un comerç haurem de consultar el planejament urbanístic i verificar que aquest es trobi dins la TUC. No obstant això existeixen algunes excepcions. El petit comerç (fins a 800 metres quadrats) pot implantar-se també dins de les urbanitzacions de baixa densitat, amb l’objectiu que els veïns no s’hagin de desplaçar al centre urbà per fer les compres bàsiques. A més els establiments comercials singulars (automoció, venda de mobiliari, jardineria…) poden establir-se a qualsevol àmbit on el planejament urbanístic admeti l’ús comercial –fins i tot els polígons industrials- ja que es considera que el seu ús per part de la població és més esporàdic i no perjudica el comerç urbà.A part de la TUC un altre aspecte molt important en relació a la localització dels establiments comercials és la seva relació amb el tamany de la població:
-Als municipis de menys de 5.000 habitants només es poden implantar petits establiments comercials (menys de 800 metres quadrats).
-Als municipis d’entre 5.000 i 50.000 habitants es poden implantar petits, mitjans i grans superfícies comercials (menys de 2.500 metres quadrats) dins la TUC.
-Als municipis de més de 50.000 habitants o capitals de comarca a part dels anteriors formats també es poden implantar grans establiments comercials territorials (més de 2.500 metres quadrats).
En definitiva la legislació sobre ordenació comercial és un dels múltiples aspectes a tenir en compte en la localització d’un comerç.