Mapa Comercial de Barcelona Província 2022

El primer mapa complet de tots i cada un dels establiments comercials dels 311 municipis de la província de Barcelona.

Ha fet falta visitar, classificar i geolocalitzar gairebé 200mil locals comercials als 311 municipis de Barcelona província per a fer el mapa que serveix de base per a l’elaboració d’aquest informe.

Per primer cop, es disposa d’una catifa contínua de dades d’establiments comercials i locals tancats o buits de Barcelona província.

Amb aquest grau d’exhaustivitat, a aquesta escala de treball, és possible visualitzar i entendre les relacions d’interdependència i el grau de servei comercial a escala de carrer, de municipi, de comarca i de província.

Mapa d’establiments comercials. Cada punt vermell representa un local comercial visitat, classificat i geolocalitzat.  Font: Eixos.cat

Mapa del Pes de l’Oferta Comercial.

Un dels objectius estratègics de l’informe era parar atenció a la distribució i el nivell de servei i d’autosuficiència comercial de tots i cada un dels municipis de Barcelona província.

A tal fi, hem introduït un seguit d’indicadors i d’eines de visualització que simplifiquen molt la lectura en termes de distribució territorial del pes de l’activitat comercial.

Mapa de distribució dels locals tancats o buits per municipi. 
Font: Eixos.cat

Composició i Salut Comercial.

A Barcelona província hi predominen els serveis, que representen més d’un terç de l’oferta total d’establiments comercials. Això inclou perruqueries, agències immobiliàries, serveis professionals, consultoris privats, etc.

A continuació, l’hostaleria, amb un 18,7%, el quotidià alimentari, amb un 14,2% i els equipaments per a la persona, amb un 12,2%.

El no-quotidià, que inclou els equipaments per a la persona, per a la llar, la cultura i el lleure, ocupa una mica més del 20% del total d’establiments comercials.

En general, aquesta distribució es manté a gairebé totes les comarques i també a la majoria de municipis.

Mapa de l’Ocupació Comercial. IATC

L’ocupació de Barcelona província frega el 80% (Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial – IATC 78,5) i la presència de no-quotidià passa del 20% (Índex d’Atracció Comercial – IAC 20,5).

El Bages és la comarca amb una major concentració relativa d’establiments de no-quotidià (IAC 24,31). 

El Vallès Occidental, la comarca amb una major ocupació de locals (IATC.82,56).

El Barcelonès, La comarca amb un major nombre d’establiments comercials per cada 100 habitants (Índex de Dotació Comercial – IDC 3,28).

Gràfics de l’Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial (IATC) i de l’Índex d’Atracció Comercial (IAC)

Mapa de l’Atracció Comercial. IAC

L’Índex d’Atracció Comercial, que mesura la presència del no-quotidià, resulta clau per definir les àrees comercialment més atractives o àrees-destinació (“destination areas”) de la malla urbana. 

Cal veure el mapa de l’IAC també com un mapa de rutes i destinacions. Allà on falla l’atracció comercial, hi ha fuita sistemàtica d’usuaris cap a d’altres àrees més atractives. Les conseqüències que això té sobre la mobilitat urbana / interurbana són clares.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *