L’IMPACTE DEL COVID19 AL COMERÇ DE BARCELONA

“Life is what happens while you’re busy making other plans.” (John Lennon)

A Eixos hem volgut contribuir amb dades a portar llum a l’escenari comercial  actual i el que encara ha de venir com a conseqüència del tancament de negocis. No ho fem amb afany alarmista, sinó perquè creiem que, amb escenaris construïts a partir de dades, és possible fer previsions més acurades i prendre decisions més adients.

Els propers dies, setmanes i mesos, anirem publicant un seguit d’articles per tal d’entendre l’impacte que tindran el confinament i el distanciament social en el comerç i les activitats econòmiques de les plantes baixes de les ciutats.

Com afecta l’aturada pel confinament al servei comercial? Com afectarà en un futur immediat, d’aquí a tres mesos? Quin serà l’escenari de salut comercial de les nostres ciutats d’aquí a un any? Quines mesures caldrà prendre per tal de revifar la més que probable caiguda de l’activitat comercial?

Aquestes, i algunes més, seran preguntes que provarem d’anar responent a partir de dades i d’indicadors de composició i salut comercial.

ATURADA I TANCAMENT DE NEGOCIS. ABANS, DURANT I DESPRÉS.

Com mesurem l’impacte del tancament comercial?

Ho farem comparant tres escenaris entre sí: l’escenari previ al tancament per l’inici del confinament, l’escenari del confinament mateix, tots dos escenaris ben reals i quantificables, i un tercer escenari hipotètic, passats tres mesos de la fi del confinament.

Per tal de crear l’escenari hipotètic, suposem que certes activitats comercials, per les seves especials característiques, tindran molts problemes per a reprendre i tornar a obrir.

D’una forma o una altra, totes les activitats comercials patiran tensions de tresoreria i, en molts casos, això provocarà el seu tancament.

Com que això resultaria un càlcul molt complex, que inclouria dades de les que no podem disposar amb detall suficient (com ara l’estat d’endeutament, els costos reals de funcionament, etc.), simplificarem el model per la via de suposar què passaria si certes categories d’activitat econòmica, després del tancament per la quarantena, simplement, no poguessin reobrir.

També establirem quins són els marges dels quals disposen els diferents escenaris comercials per a decaure en activitat, abans la salut  comercial, en termes d’Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial (IATC), el percentatge de locals actius respecte del total de locals disponibles a una àrea geogràfica concreta, no arriba al llindar de la desertificació (IATC 80) i al llindar crític de desertificació severa (IATC 70).

Quines activitats es veuen més afectades?

Aquelles amb stocks que puguin veure’s malmesos durant el període de quarantena.

Són intensives en mà d’obra –> de 5 a 6 treballadors / 100 m2

Equipaments per a la persona –> Roba, sabates.

Restauració –> Bars, restaurants.

Aquelles que depenen del turisme, a les àrees més turístiques de la ciutat.

DEFINICIÓ D’ESCENARIS DE POST-QUARANTENA

Escenari previ a la quarantena

L’ocupació comercial mitjana és propera al 80% (IATC 76,43).

Escenari Covid19

Només obren les activitats essencials per a proveir els habitants de la ciutat:

alimentació, queviures i farmàcies.

L’ocupació mitjana no arriba al 12% (IATC 11,63)

Escenari d’impacte Mitjà (m)

Obren totes les activitats, tret dels equipaments per a la persona.

L’ocupació mitjana voreja el 70% (IATC 69)

Escenari DoomsDay (dd)

Després de la quarantena, obren totes les activitats excepte els equipaments per a la persona i els bars i restaurants.

Quin marge de tancament de negocis hi ha?

Dins d’un marge comercialment saludable – IATC 80 i abans d’arribar al punt crític – IATC 70.

Variació de l’ocupació de locals comercials.

A fi de poder detectar els barris més afectats pel tancament i per les dificultats en la re-obertura, hem establert un índex de “salt mínim” que no és altra cosa que la variació menor possible, entre l’escenari actual i l’escenari més optimista post-quarantena, de l’ocupació de locals comercials, mesurada per l’IATC.

Nombre de tancaments als escenaris hipotètics post-quarantena.

Conclusions. De l’escenari de danys mínims al Doomsday Scenario.

Els diversos escenaris que hem definit es resumeixen en dos.

Un de danys mínims, moderadament optimista:

L’ocupació de locals només afecta greument als equipaments per a la persona (roba, sabates, joies, etc.) i també a la resta d’activitats, però menys. No és cap escenari-ganga, donat que implica el tancament d’entre el 10% i el 30% de les activitats econòmiques en planta baixa dels principals barris de la ciutat. I deixa tocat de mort un model de negoci, l’independent, l’emprenedor que té entre un i quatre punts de venda al seu càrrec.

Un de danys molt greus, el Doomsday Scenario, un escenari pessimista-realista:

L’ocupació de locals afecta greument als equipaments per a la persona i a la restauració i l’hostaleria. Tenint en compte el pes del turisme a Barcelona, i que el turisme no tornarà als nivells fins ara coneguts fins ben passada la crisi del covid19 (almenys fins d’aquí a un any), és un escenari ben realista. Però no només pel turisme: les normes de distanciament social, que afecten a la vida social que omple bars i restaurants i discoteques, són arribades per romandre, podran ser aplicades unilateralment pels estats en qualsevol moment que ho trobin oportú, sigui per motius sanitaris o d’altres que se’n facin passar, i cal comptar-hi.

Aquest escenari pot afectar l’ocupació de locals, provocant el tancament d’entre un 30% i un 60% dels locals actius.

Es pot evitar la catàstrofe? Què cal fer?

Entenent per escenari catastròfic aquell que provoca canvis irreversibles a un escenari previ, i tenint en compte les dades que exposem, veiem difícil evitar-lo. Tot indica que hi haurà grans canvis, molt probablement irreversibles. Ara bé, l’escenari a mig termini dependrà molt de com actuin els diversos agents que tenen poder de transformació del paisatge comercial. Principalment, l’administració pública a les diverses escales de govern i presa de decisió.

Si es reacciona tard i arrossegant els peus, l’escenari pitjor que hem previst aquí es podria quedar molt curt.

Caldrà doncs una actuació global, multi-escalar, de suport del petit negoci per tal que no hi hagi un col·lapse del model de ciutat mediterrània, tal i com el coneixem, que tants èxits i alegries ha donat al llarg del temps.

Per començar, farà falta calibrar amb precisió la magnitud de la tragèdia, per tal de, coneixent bé el punt de partida, l’escenari pre-quarantena, es pugui prioritzar l’esforç de recuperació en un escenari post-quarantena tan bo com sigui possible.

La concentració d’activitats comercials al voltant dels eixos principals, centrals i de proximitat, sembla inevitable, a fi d’evitar que la desertificació avanci sense aturador.

Si les administracions no actuen amb decisió, correm el risc de perdre un munt de negocis independents que, fins ara, eren solvents i cobrien necessitats fonamentals a les nostres ciutats.

No només això. Futurs negocis trigaran temps a ocupar el lloc dels caiguts, per por a l’escenari de desertificació, i a la manca de suport que haurà menat fins aquí.

Per tant, cal una actuació decidida, necessàriament liderada per les administracions, que faci que el comerç pugui tornar a ser el que ha estat fins ara, fins ahir.

El comerç fa ciutat. Sense el comerç urbà, la ciutat mediterrània, tal i com la coneixem, serà tota una altra cosa.