La fira de Santa Llúcia de Barcelona és un mercat efímer que, per la seva ubicació i per les dates en els que té lloc, té un impacte indubtable sobre el comerç de l’entorn.

A continuació exposarem alguns indicadors i dades que ens ajudaran a entendre la magnitud d’aquest impacte.

Per a simplificar els càlculs hem comptat una parada de la fira com a establiment independent, amb el mateix pes que una botiga estable de la zona.

Som conscients que es comet un error de magnitud, donat que una parada de fira generalment és molt més petita que una botiga convencional. 

Tot i així, entenem que aquest “sobrepès” el compensa la fama i l’especialització de la fira de Santa Llúcia. 

La fira té un públic fidel, intergeneracional, que es desplaça expressament a la zona per visitar-la i que, per tant, és un públic adicional que, en condicions normals, no s’hi desplaçaria a comprar.

Per tal d’identificar l’activitat comercial de les parades, hem fet servir la classificació habitual que emprem a Eixos.cat habitualment.

Així, una parada de figures i construccions del pessebre l’hem classificada com a “art i col·lecció”, per la seva vessant artesanal i de col·leccionista. Especialment, les parades que venen figuretes fetes de fang que, segons la Bíblia, és del que estem fets els humans.

Ara bé, algunes parades amb figures i pessebres de plàstic, fets de manera industrial, hem considerat que no era artesania ni col·lecció sinó, més aviat, botiga de regals o de varietats. Art i col·lecció compta com a botiga atractiva, capaç de fer que un usuari es desplaci de la seva àrea habitual de compra per a visitar-la. De botigues de regals, en canvi, n’hi ha a tots els barris de Catalunya i, per tant, no genera cap interès ni atracció especial. Més aviat, resol un problema a qui vol, simplement, cobrir expedient.

Una parada de venda de molsa, arbres de nadal i rams de vesc autèntic, i no de plàstic, l’hem classificada com a floristeria. I hem comptat la floristeria dins dels “equipaments per a la llar”, que suma atracció comercial a la fira.

La parada de venda de corones prefabricades i d’altres objectes decoratius de procedència xinesa més que probable, però, l’hem classificada com a botiga de regals. No cal visitar Santa Llúcia per trobar una d’aquestes i, per tant, té zero atracció comercial.

Un cop visitades i classificades les 120 parades de la fira, la cosa queda així:

persona	cultura	llar	hostaleria	serveis	altres	total actius
16	42	17	0	1	44	120

Els equipaments per a la persona (parades de complements de roba i bijuteria), els establiments de cultura (artesania, principalment) i els equipaments per a la llar (decoració) sumen un total de 75 establiments, un 62,5% del total:

Gràfic de distribució dels establiments de quotidià (37,5%) i no-quotidià (62,5%). Font: Eixos.cat

Si ens mirem la fira com si fos un eix comercial qualsevol, veiem que té més de 40 establiments actius (120), una ocupació clarament per sobre del 80% (IATC 100) i una presència de no-quotidià superior al 30% (IAC 62,5). Per tant, si la fira de Santa Llúcia fos un eix comercial, seria un eix de primer ordre, comparable a la resta d’eixos importants de Ciutat Vella:

Via	actius comercials	IATC	IAC
Avinguda del Portal de l’Àngel	50	90,91	74,00
Carrer Portaferrissa	70	86,42	62,86
Fira de Santa Llúcia	120	100	62,5
Carrer Pelai	52	86,67	57,69
Carrer Santa Anna	37	90,24	45,95
Ronda Sant Antoni	115	89,15	38,26
Carrer dels Tallers	84	92,39	37,65
La Rambla	169	91,85	17,75

Finalment, si mirem la concentració geogràfica d’establiments de no-quotidià que suposa Santa Llúcia, trobem que tenen un impacte comparable al de les Galeries Maldà o el Mercat de Sant Antoni.