L’antic convent del Centre de la Mercè va acollir el dimarts 26 de Novembre la 3a nit del comerç de Girona. L’espai, impressionant, va aplegar comerciants, veïns i autoritats, per celebrar que el comerç de la ciutat ve de lluny i és una activitat cabdal per l’economia i la xarxa ciutadana que va entrellaçant any rere any. L’Ajuntament de Girona, amb la voluntat de seguir cuidant i promovent el comerç de la ciutat, va encarregar-nos la realització del mapa comercial de Girona per tal de poder tenir un anàlisi acurat i actual de la situació del comerç de la ciutat i poder detectar amenaces i oportunitats. Té Girona una salut de ferro comercialment parlant?

L’anàlisi realitzat a 4.267 locals comercials de tot el municipi de Girona ens dóna una imatge ben clara de la distribució comercial de la ciutat. Com podem veure en el mapa de calor, el comerç de Girona s’ordena de nord a sud en paral·lel al riu Onyar i rodalies. Amb una concentració del comerç més intensa a la base que va dispersant-se conforme s’allunya del centre. Per tant l’estructura comercial seria de ‘pal de paller’ que s’eixampla a la base. És a dir, un pal de paller amb folre i manilles. 

La Salut Comercial

En termes de salut comercial, les dades de Girona són bones globalment. Però comencem pel seu punt més feble: (1) L’índex d’Atracció del Teixit Comercial (IATC). O altrament dit: la ocupació de locals. La ocupació de locals està al 76%, per sota del 80% que és el llindar que marca la línia vermella del principi de desertificació. Aquesta situació és habitual en l’estructura comercial de pal de paller, ja que sol tenir un centre comercialment molt potent, i un entramat perifèric força gran, que va perdent tensió comercial a mesura que ens allunyem del centre. Com podeu veure a la imatge, com més fosc, més alt és el percentatge de locals ocupats sobre el nombre de locals existents en la zona concreta. El mapa de calor adjunt permet observar les zones on hi ha una més alta concentració de locals.

El segon índex que avaluem és (2) l’Índex d’Atracció Comercial (IATC) per tal de conèixer com d’atractiva és la ciutat i els diferents carrers que la conformen. Aquest índex mesura la presència i el pes en la composició́ comercial dels establiments d’equipaments per a la persona, equipaments per a la llar i els serveis de lleure i cultura. A Girona, amb un 24 d’IAC s’hi pot comprar de tot i és un pol comercial capaç d’atraure públic tant a nivell intramunicipal com intermunicipal. És a dir, que els habitants de Girona i dels municipis veïns tenen l’opció de comprar productes de consum quotidià i no-quotidià a Girona, sense haver de sortir de l’àrea metropolitana. 

Donada l’estructura comercial de pal de paller del municipi, amb un centre que acumula bona part de l’atracció comercial, hi ha una fuita sistemàtica de compradors cap aquest centre i la compra de proximitat, dins del mateix barri on es resideix no acaba d’estar garantida per al no-quotidià a unes quantes àrees. 

El tercer índex que avaluem és (3) l’Índex de Dotació Comercial (IDC) La dotació comercial del municipi, de 3’24 comerços per cada 100 habitants, expressa un servei comercial de proximitat força complet pel que fa al nombre d’establiments. Les àrees més poblades, en general, tenen un bon servei comercial expressat en nombre d’establiments per habitant. 

Si fem un cop d’ull als carrers, veurem que el carrer més atractiu de Girona per IAC, el Carrer Nou, és un carrer peatonal, amb trànsit de vehicles restringit. El carrer Nou per tant, supera el Carrer de Santa Clara que passa la segona posició. I tanca el top 3 la Rambla Llibertat. Tots tres carrers peatonals o bé amb un trànsit de vehicles molt limitat i comptades places d’aparcament en superfície. I no és casual. Cal destacar que el Carrer Nou ja aparegué a la 6a posició del rànquing per IAC de l’Informe EIXOS Catalunya 2014, darrera del Carrer Llovera de Reus i davant del Carrer Sant Antoni de Lleida.

L’arribada de les APEU

Som a les portes de la nova llei de comerç, prevista pel 2020, que ha de permetre la creació de les APEU (Àrees de Promoció Econòmica Urbana), l’equivalent als BIDs (Business Improvement Districts) anglosaxons.

Tot i això, cal entendre que el BID no és una solució màgica per a eixos comercials que no funcionen, sinó un mecanisme de preservació i d’impuls econòmic d’aquells que sí que ho fan. 

Tot i que caldria fer-ne un estudi de detall, amb les dades d’aquest informe ens atrevim a dir que a Girona hi podria haver condicions per a la creació d’almenys un BID. Caldria veure, però, exactament de quin tipus, si seria un de turístic-corporatiu (Touristic / Corporate BID) o bé un d’atracció (Attraction BID). 

En acabat vam poder compartir impressions amb els comerciants presents a la vetllada  de forma distesa. Des de la gent del Mercat fins a l’artista encarregat de dissenyar l’objecte que s’obsequiava com a premi. A tots ells: Gràcies. Gràcies per ratificar-nos en persona la veracitat de l’anàlisi presentat, per explicar-nos com viviu el dia a dia, per escoltar-nos. I sí, tot i que la ocupació de locals és millorable, i no ens hem d’adormir, Girona pot estar ben orgullosa del teixit comercial que preserva.

Article relacionat: Mil locals comercials tancats i uns 3.200 d’actius, a Girona. [El Punt Avui, 24 de Desembre del 2019]