Model de càlcul predictiu de l’impacte del covid19 en el comerç.
Tan bon punt esclata la crisi del covid19 i es decreta el confinament i el tancament de negocis per tal d’evitar contagis, EIXOS inicia el desenvolupament d’un model de càlcul predictiu de l’impacte econòmic que això tindrà sobre el comerç. En paral·lel, un equip de recerca del MIT publica una proposta de model predictiu, que valora factors de risc complementaris als que valora EIXOS.
El 2 d’abril publiquem un article amb un primer model predictiu aplicat a Barcelona primer i a New York després.
El 24 d’abril l’equip de recerca del Massachusetts Institute of Technology format pels investigadors Seth G. Benzell, Avinash Collis i Christos Nicolaides publica un article a la revista científica Proceedings of the National Academy of Science of the United States of America (PNAS) que també proposa un model de risc per al càlcul d’impacte sobre els petits negocis.
El model de risc EIXOS
Parteix de les dades de composició comercial de ciutats senceres que elabora la xarxa geogràfica internacional d’EIXOS, a partir d’inspecció directa sobre el terreny.
Té en compte el risc de patir estrés financer excessiu, que provocaria el tancament del negoci, per a cada tipus d’activitat comercial.
Així, es té en compte, activitat per activitat:
– si és o no essencial, si es veu obligada a tancar temporalment o no segons les instruccions de confinament que donen les administracions.
– si és intensiva en mà d’obra i, per tant, ha d’executar un probable ERTO.
– si emmagatzema producte al punt de venda, i si el producte caduca.
El model de risc MIT
Parteix d’una mostra d’opinió, captada mitjançant enquestació d’usuaris, combinada amb dades de concentració i mobilitat dels usuaris a diversos tipus de botiga, capturades a partir dels telèfons mòbils.
Per tal de mesurar l’impacte que el covid19 tindrà en la recuperació dels negocis post-confinament, fa servir dos indicadors:
– prioritat del tipus de negoci, segons les preferències dels usuaris enquestats.
– probabilitat de contagi entre usuaris i el personal de la botiga en el desenvolupament normal de l’activitat.
La suma (ponderada) d’aquests factors descrits en el model EIXOS i el model proposat per l’equip de recerca del MIT dóna un risc potencial final per a cada activitat.
Aquest risc és un coeficient que s’expressa en forma de percentatge de comerços d’una activitat donada (per exemple, “restaurant”) que podrien arribar a tancar com a conseqüència de l’estrés financer produït pel covid19.
En el cas dels restaurants, una de les activitats que suma els valors de risc més alts, el model prediu fins a un 60% de tancaments, a un escenari de màxim impacte. Això vol dir que 6 de cada 10 restaurants són en risc de tancament com a conseqüència més o menys directa de l’impacte del covid19.
El cas de Londres, Sant Cugat, Reus i Bilbao
El model predictiu combinat amb els paràmetres de mesura definits per EIXOS i els definits pel MIT està essent aplicat, en primer lloc, a les ciutats de Londres, Reus i Bilbao. En el cas de Londres, dins d’un projecte de col·laboració amb un equip de recerca del University College de Londres (UCL) i la London Greater Authority (GLA) i, en el cas de Sant Cugat del Vallès, Reus i Bilbao, dins d’una anàlisi encarregada pel departament de promoció econòmica de la ciutat.
Estratègia de recuperació comercial. Oportunització.
Conjuntament amb el model d’avaluació de risc, EIXOS ha dedicat els darrers anys a definir noves estratègies de recuperació del teixit comercial.
En col·laboració amb els departaments de desenvolupament econòmic, s’ha posat en funcionament el servei de detecció d’oportunitats comercials a diversos municipis catalans, i d’altres països. El servei de detecció d’oportunitats troba ocasions clares d’engegar una nova activitat comercial a un lloc concret, a partir de les condicions d’entorn (composició comercial i disponibilitat de locals, principalment).
Ara es proposa una estratègia complementària, l’anomenada optimització del teixit comercial, consistent a detectar noves configuracions o combinacions possibles dels comerços d’una ciutat, de forma que en millorin els paràmetres de salut comercial i la facin més resilient i atractiva per als consumidors.
L’estratègia conjunta de detecció d’oportunitats i optimització del teixit comercial és el que anomenem “oportunització“.
Articles relacionats:
Tot Barcelona: “El model comercial de barcelona, amenaçat pels tancaments post-virus.”