La localització d’un comerç

by Escrit per Moisès Jordi
Respon

“Els tres elements essencials per assolir l’èxit d’un negoci són: ubicació, ubicació i ubicació”. Aquesta frase, atribuïda al fundador de Mc Donald’s, Ray Krok, il·lustra perfectament la importància d’escollir un bon emplaçament per una activitat comercial. En efecte, no n’hi ha prou amb tenir els preus més competitius de la ciutat, una marca de prestigi o un producte únic. Si la localització no és l’adequada, el fracàs del projecte està assegurat. Quan les coses van maldades podem millorar el producte, fer reformes a l’establiment o redefinir l’estratègia de màrqueting. Però haver de canviar de nou la localització té uns costos econòmics, logístics i temporals molt elevats. Convé, doncs, prendre la decisió de manera pausada, responsable i estudiada.

Estudi de localització d’un restaurant a Mollet del Vallès (Eixos.cat)

Quins factors cal tenir en compte per localitzar un negoci? No hi ha una única resposta a aquesta pregunta ja que dependrà de la tipologia del negoci i de la ciutat on es vulgui implantar. En tot cas alguns dels criteris de localització que determinen l’èxit o el fracàs d’un projecte comercial són:

-Centralitat urbana-

Característiques socioeconòmiques del barri i la seva població

-Anàlisi de la competència: en alguns casos és positiu situar-se en una zona de concentració de botigues del mateix negoci (roba, restaurants…) però en altres és negatiu (farmàcia, quiosc…).

-Presència de proveïdors

-Bosses d’aparcament

-Bona comunicació amb transport públic

És per això que cal tenir un coneixement del territori el màxim de precís i actualitzat possible: eixos comercials, projectes urbanístics, aspectes socioeconòmics, preu del sòl, legislació sobre comerç, tipologia dels establiments comercials existents a l’entorn… Eixos.cat, com a observatori econòmic urbà, disposa d’una amplíssima informació, elaborada a partir de treball de camp, sobre aquests aspectes.

Els estudis de localització d’Eixos.cat tenen una metodologia basada en creuar les diverses capes d’informació rellevant en l’indret on es vol implantar l’activitat comercial. Això dóna com a resultat un seguit d’arguments a favor i en contra de la localització del negoci que permeten prendre la decisió final de manera adequada.

L’ordenació del comerç a Catalunya

by Escrit per Moisès Jordi
Respon

Qui vulgui implantar un establiment comercial a Catalunya ha de saber que existeixen unes certes limitacions. No podem localitzar qualsevol tipus de comerç allà on vulguem sinó que aquest s’ha d’adequar al planejament urbanístic, a la trama urbana consolidada i al tamany de la població. És aquesta una barrera per a la llibertat comercial? Hi ha respostes per a tots els gustos però el cert és que el que pretén el Govern català, a través del Decret Llei d’ordenació dels equipaments comercials, és preservar el model de comerç urbà de proximitat, afavorir la ciutat compacta i reduir la mobilitat. Segons aquesta lògica, si s’aconsegueix que els grans establiments comercials se situïn dins dels centres urbans s’afavoreix que els consumidors puguin escollir entre tots els formats de comerç, des del més petit fins al més gran.

Per posar un exemple proper, es considera que la implantació del Corte Inglés a l’Eix Macià de Sabadell ha afavorit el comerç dels barris del Centre i de la Creu Alta ja que augmenta la capacitat d’atracció de tota l’àrea propera a aquest gran centre comercial. En canvi l’existència de grans establiments comercials i supermercats al polígon Baricentro de Barberà del Vallès perjudica el comerç dels centres urbans propers (Sabadell, Barberà, Cerdanyola…) ja que promou el desplaçament en cotxe des de les zones residencials cap a aquesta àrea perifèrica.

Comerç del centre urbà de Sabadell

Un concepte clau per a la localització del comerç segons la legislació vigent és el de “Trama urbana consolidada”, d’ara endavant TUC. Així, el Decret Llei d’ordenació dels equipaments comercials preveu que les implantacions de noves superfícies comercials es localitzin dins les TUC dels pobles i ciutats. La TUC, que ha de determinar el planejament urbanístic municipal, és el conjunt de sòl urbà en el que existeix continuïtat d’edificis amb ús residencial i en el qual els usos comercials estan integrats amb els residencials. En canvi no es considera TUC les urbanitzacions de baixa densitat (unifamiliars aïllades, adossades…) i els polígons industrials.

Per tant quan vulguem implantar un comerç haurem de consultar el planejament urbanístic i verificar que aquest es trobi dins la TUC. No obstant això existeixen algunes excepcions. El petit comerç (fins a 800 metres quadrats) pot implantar-se també dins de les urbanitzacions de baixa densitat, amb l’objectiu que els veïns no s’hagin de desplaçar al centre urbà per fer les compres bàsiques. A més els establiments comercials singulars (automoció, venda de mobiliari, jardineria…) poden establir-se a qualsevol àmbit on el planejament urbanístic admeti l’ús comercial –fins i tot els polígons industrials- ja que es considera que el seu ús per part de la població és més esporàdic i no perjudica el comerç urbà.A part de la TUC un altre aspecte molt important en relació a la localització dels establiments comercials és la seva relació amb el tamany de la població:

-Als municipis de menys de 5.000 habitants només es poden implantar petits establiments comercials (menys de 800 metres quadrats).

-Als municipis d’entre 5.000 i 50.000 habitants es poden implantar petits, mitjans i grans superfícies comercials (menys de 2.500 metres quadrats) dins la TUC.

-Als municipis de més de 50.000 habitants o capitals de comarca a part dels anteriors formats també es poden implantar grans establiments comercials territorials (més de 2.500 metres quadrats).

En definitiva la legislació sobre ordenació comercial és un dels múltiples aspectes a tenir en compte en la localització d’un comerç.

Eixos comercials i el principi d’aglomeració

by Escrit per Carlos Carrasco
Respon

Els eixos comercials, així com els centres comercials, són dos dels exemples més clars del concepte econòmic d’aglomeració. En realitat no és una altra cosa que la concentració espacial de punts de venda. Els eixos comercials van néixer com a resultat de la ubicació de botigues sense una coordinació prèvia, mentre que els centres comercials són la seva evolució lògica. Als centres comercials són els propietaris de l’espai els que promouen el procés d’aglomeració comercial.

L’èxit dels eixos i dels centres comercials es basa precisament en el principi d’aglomeració:

En primer lloc, hi ha una voluntat dels compradors de reduir el cost del desplaçament per comprar. Aquest cost no només inclou el preu efectiu que cal abonar en diners (despeses de gasolina, de transport públic, etc.) si no que també inclou el cost en temps.

L'avinguda del Portal de l'Àngel, exemple d'aglomeració comercial

Si els comerços es troben en un espai reduït o a curta distància, com ara el Portal de l’Àngel, el cost (tant en diners com en temps) dels consumidors es redueix. I es redueix a mesura que aquest espai és més petit o l’aglomeració més gran. És a dir, un comprador preferirà desplaçar-se fins a un un eix comercial per fer les seves compres abans que visitar una sèrie de comerços aïllats. Per tant, els comerços atreuen un trànsit de clients més gran quan es troben espacialment concentrats que quan estan dispersos.

En segon lloc, pels consumidors també hi ha un altre benefici de l’aglomeració de comerços: la possibilitat de comparar els productes. La possibilitat de poder comparar productes similars genera una millor decisió de compra, augmentant els beneficis de comprar en un eix o un centre comercial. La comparació és fàcil en un entorn comercial aglomerat i, per contra, molt costosa quan els comerços estan separats espacialment. De fet, que els comerços estiguin separats espacialment pot arribar a ser tant costós que superi el benefici relatiu de la comparació de productes, fent que només sigui econòmicament viable en un eix o centre comercial. Aquest benefici afegit (el de la comparació) també generarà més trànsit de compradors.

En tercer lloc, també és important senyalar que la competència pel que fa als preus de productes similars és més intensa quan els comerços estan espacialment concentrats. Aquesta competició, que genera preus més baixos o productes de més qualitat, és beneficiosa pel consumidor.

En quart lloc, un altre dels factors amb importància cabdal és la complementarietat de determinats comerços. Per exemple, aquells compradors que s’acostin a una sabateria en un centre comercial tendiran a visitar també algun comerç de roba i viceversa, pel que determinats tipus de comerços (per exemple, sabateries) es beneficien de la presència d’altres tipus de comerços (per exemple, botigues de roba).

En resum, és de vital importància escollir la localització d’un negoci tenint en compte l’aglomeració espacial i els comerços veïns per poder generar complementarietat. Si ho fem bé, tindrem assegurat un bon trànsit de consumidors, pel que les vendes passaran a dependre de la competitivitat dels nostres productes. Podeu consultar els eixos comercials de Barcelona (així com altres dades que els acompanyen) aquí: Eixos.cat: eixos comercials.

La importància dels indicadors

by Escrit per Carlos Carrasco
Respon

La majoria de les decisions que prenen els comerciants o els organismes públics pel que fa als criteris d’actuació solen ser basats en la percepció individual o en anàlisis concrets en un moment determinat. Aquesta manca d’informació vàlida fa que les decisions no sempre siguin encertades, el que condueix a una assignació ineficient dels recursos privats o públics. La millor forma de solucionar-ho és tenir una bateria de dades i d’indicadors.

Però, a què ens referim quan parlem d’indicadors? Ens poden ajudar a dissenyar la redefinició d’una ciutat? Serveixen com a eina per determinar la millor zona d’establiment d’un negoci? Permeten veure tendències sobre l’evolució d’un municipi? I d’un barri? Doncs sí. De fet, si hi ha una forma d’aconseguir el millor resultat possible en aquests aspectes és mitjançant la recol·lecció i l’anàlisi d’indicadors.

Exemple d'ús d'indicadors a Eixos.cat

Un indicador és una magnitud que un cop mesurada pot ser interpretada i comparada per tal d’aportar informació sobre pautes, tendències o patrons, el que finalment ens permetrà una presa de decisions més encertada. El sistema s’aplica a diversos àmbits de la ciència a l’hora d’observar i analitzar processos. Ciències com la medicina, la física, la meteorologia, l’economia o la sociologia són usuàries habituals de diferents indicadors.

La dificultat rau en determinar quina és la informació rellevant, quins indicadors ens permetran obtenir els resultats més acurats, si es podrà aplicar un seguiment temporal i sobretot la tasca de recerca i recol·lecció. Un cop ens hem fet amb els indicadors necessaris és quan comença la segona part de la feina. Les dades no poden ser estàtiques i independents, cal buscar els patrons de relació que existeixen. A més, si es tenen registres històrics es podrà afegir molt valor a la informació pel simple fet d’observar l’evolució del sistema, així com l’impacte de diferents accions dutes a terme al llarg del període analitzat. D’altra banda, tenir un registre històric d’indicadors ens permet fer estudis retrospectius (veure l’impacte de les decisions dutes a terme) i prospectius (com la simulació de possibles escenaris de futur a partir dels patrons trobats).

Les possibilitats del treball amb indicadors i dades de la realitat urbana són infinites. Des de quanta gent circula per un carrer determinat fins al temps emprat en visitar un monument o comerç, passant per la predicció del comportament de ciutadans o turistes. Si a més disposem de dades històriques podem determinar els moments de màxima activitat horària, setmanal i mensual d’un carrer. L’aplicabilitat a temes com, per exemple, quina és la millor localització pel nostre comerç o l’hora d’obertura i tancament d’un negoci, són evidents.

L’èxit de l’eix comercial de la Rambla del Poblenou

by Escrit per Carlos Carrasco
Respon

El Poblenou és un barri que a principis del segle XX va consolidar-se com a zona industrial (principalment del sector tèxtil). Durant els anys 60 i 70 va patir un procés de desindustrialització que va facilitar la instal·lació d’empreses de transport, emmagatzematge i tallers al barri. A partir dels 90 es decideix revitalitzar la zona amb la construcció de l’Auditori, el Teatre Nacional de Catalunya o l’obertura de l’avinguda Diagonal. És durant aquesta època on cobra especial importància la reforma de la Rambla del Poblenou, que passarà a convertir-se en un dels eixos comercials més vibrants de Barcelona.

L’eix comercial s’allarga des del carrer Pere IV fins al Passeig de Calvell, sent una de les zones de la capital catalana amb menys locals buits disponibles. De fet, l’activitat econòmica és tan viva en aquesta zona de la ciutat que a les darreres dades disponibles no hi apareixia cap local buit:

Locals buits VS Locals ocupats

Locals buits VS Locals ocupats

Els locals són ocupats per comerços de proximitat i en podem trobar una gran varietat. Els més nombrosos són els restaurants, bars de tapes i cafeteries, que es nodreixen de veïns i visitants gaudint de l’ambient i l’ombra dels seus plataners:

Hosteleria i restauració a la Rambla del Poblenou

Hosteleria i restauració a la Rambla del Poblenou

El segon grup de comerços més nombrós és el de tèxtil i calçat, seguit de les botigues de  parament de la llar, decoració i mobiliari. El quart lloc l’ocupen els comerços d’alimentació: peixos i mariscs, forns de pa, xarcuteries, fruites i verdures o dolços i pastissos.

En aquest sentit, la regeneració urbana del Poblenou que ha permès passar d’una zona industrial a una zona de serveis ha suposat un impacte fortament positiu sobre les activitats socioeconòmiques de l’eix comercial. Per tant, deixeu-me fer un parell de recomanacions:

(1) Presteu atenció a qualsevol local buit disponible a la Rambla del Poblenou. Un local en aquest emplaçament és un bon punt a favor per a qualsevol negoci.

(2) Analitza els comerços del voltant. Hi ha molta competència? Bona senyal, això vol dir que hi ha mercat. I també presta especial atenció als detalls: què és el que triomfa? Què és el que falta? Els proveïdors són a prop o lluny? Què podries aportar als veïns de la zona que encara no tinguin?

En definitiva, escull bé l’emplaçament i el servei del teu proper negoci. Sembla un consell molt evident, però ja ho diuen que la informació és poder; i tenint en compte la quantitat d’informació i dades que tenim disponibles, aquesta elecció pot ser molt més acurada i centrada en la realitat, el que et permetrà estalviar-te molts maldecaps.