El 75% dels locals de Barcelona estan ocupats a l’escenari post-pandèmia. Abans de la pandèmia l’ocupació de locals era del 79%. Durant la pandèmia, a determinades zones comercials centrals i turístiques l’ocupació havia fregat el 60%.

Sant Martí és el districte on ha pujat més el preu del lloguer de locals comercials, concretament a les zones de primera línia, Diagonal Mar i la Vila Olímpica.

El Barri Gòtic té el preu d’oferta de lloguer de locals comercials més elevat, tot i haver baixat un 6% durant el darrer any.

La variació del preu del lloguer de locals i el percentatge de rotació comercial són indicadors útils per a mesurar la vitalitat comercial dels barris de Barcelona.

Un informe publicat per Eixos.cat el 2019 relacionava de forma clara la rotació comercial, el percentatge anual de tancaments i obertures comercials, amb la salut i el dinamisme comercial, mesurats a partir de l’ocupació de locals i l’atracció comercial. A més dinamisme, majors rotacions comercials.

Cómo se comporta la rotación comercial en períodos de crisis económica? Los datos de dos grandes ciudades, Barcelona y Madrid, recogidos por Eixos durante los diez últimos años, hablan alto y claro.

Fa uns dies el Tot Barcelona publicava un article on parlava de sagnia i estancament comercial del carrer de Ferran. Afirmava que la causa principal d’aquesta decadència comercial era l’impacte de la pandèmia durant els darrers dos anys.

Hem volgut fer una validació de la informació, basada en dades i en indicadors que maneguem habitualment a l’observatori. 

L’informe que us presentem aquí és el resultat directe d’haver elaborat un mapa detallat de tots i cada un dels locals comercials de la comarca del Vallès Occidental.

Per a fer-lo, hem hagut de visitar més de 25mil locals i caminar més de 400 km de vies urbanes. Fins aquí, treball de cartògraf, de retratista fidel de la realitat  geogràfica, pur i dur. 

Després de l’avistament d’un local, hem interpretat què hi passava, i l’hem classificat segons l’activitat econòmica més probable que s’hi desenvolupava. 

Hi venen pa i només pa? Forn de pa. També hi ha taules i serveixen esmorzars? Predominen les taules i no fan ells el pa? Cafeteria. Fan el pa i predomina el mostrador ple de derivats de la farina? Forn amb degustació. Forn.  

Més del 30% dels locals comercials catalans són locals tancats o buits. D’aquests, una part seran ocupats en algun moment per activitat comercial i, la resta, seran locals buits persistents. Per poder actuar i donar-lis un ús final, abans cal poder-los distingir. Com ho fem?

La rotació comercial és bona o dolenta?

A finals de 2019, mesos abans de començar la pandèmia, vam analitzar la rotació comercial de Barcelona en els darrers 10 anys.

Vam fer un informe que vam publicar en aquest article.

Ens preguntàvem com funcionava la variació interanual d’establiments, la substitució dels preexistents pels nous. A quines àrees el teixit comercial canviava més ràpidament? A quines es mantenia relativament estable? 

Un cop vam establir els valors de la variació interanual per barris, vam obtenir aquest mapa de l’Índex de Rotació Comercial (IRC):

L’impacte de la covid19 en el comerç i l’hostaleria catalans

Mapa del tancament de negocis

Fins a un 40% dels establiments comercials i hostalers catalans podria tancar definitivament com a conseqüència de l’impacte de la covid19.

D’acord amb el cens d’establiments comercials realitzat per Eixos.cat mesos abans de la pandèmia, a Catalunya hi havia més de 125.000 establiments actius, i uns 30.000 locals tancats o buits.

Finalment i després de moltes suors ja el tenim aquí:

Informe EIXOS Ibèria 2016, amb un atlas complet del comerç de les ciutats de més de 500 mil habitants.

Per a fer-lo hem visitat, classificat en gairebé 100 categories i geolocalitzat prop de 150.000 establiments i locals comercials. Això ha estat possible gràcies a la xarxa de col·laboradors geogràfics que hem anat teixint durant aquests darrers anys, de mica en mica.

Ara podeu entendre i apreciar el (bon) funcionament del comerç als districtes centrals de les principals ciutats. Hi trobareu l’indicador d’ocupació comercial (IATC – Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial), l’indicador d’atracció comercial (IAC), el nombre d’establiments per cada 100 habitants (IDC – Índex de Dotació Comercial) i la mitjana de preu de lloguer d’1 m2 (IPL – Índex de Preu de Locals).

Estudiant els diversos escenaris hi hem detectat èxits i incidències, llums i ombres. I n’hem fet un mapa amb un detall com no heu vist abans, una catifa contínua de punts de venda i locals tancats o buits (la matèria fosca del comerç).

Aquí teniu algunes dades que podem destacar sense espatllar l’efecte sorpresa:

Per nombre d’establiments, la restauració encapçala la llista d’activitats econòmiques. Hem comptat 14.221 bars de tapes i 6.102 restaurants. Descomptant els locals buits, els bars representen aproximadament el 10% de tots els establiments. Si us preguntàveu si hi havia un bar a cada cantonada la resposta és: “sí, i entre cantonades, també”.

Una altra dada que també us puc avançar és que, tot i que Barcelona i Madrid brillen molt en tots els indicadors, la resta de ciutats també brillen amb llum pròpia. El joc està força repartit entre Lisboa, Màlaga, Saragossa, Sevilla i València. Això ho reflecteixen prou bé els dos Top10 de carrers comercialsque hem fet, que mesuren els carrers amb més atracció comercial de totes set ciutats.

Dit això, si sou retailers o feu negoci al voltant del comerç urbà, us animo a adquirir-ne un exemplar!